Category: arxiu

 

David Minguillón és un pintor figuratiu, especialment hàbil en el difícil gènere del retrat. Sempre busca el repte: grans formats, retrats de grup o personatges enigmàtics. En aquesta ocasió ha pintat directament al mur absidal de la Capella de Sant Roc la icona d’una àngela revoltada: Angela Davis, activista afroamericana. Serà una obra efímera en el temps de representació a la sala, però sabem que ja és eterna en la memòria de la nostra cultura. » Seguir leyendo…

Angela, Angela, Angela. Dona, negra i marxista. David Minguillón

  • desembre 1st, 2017
  • Posted in arxiu
  • Comentaris tancats a Angela, Angela, Angela. Dona, negra i marxista. David Minguillón

Del 1932 al 1936, l’associació barcelonina Amics de l’Art Nou (ADLAN) organitzà diverses exposicions d’art i objectes populars, concursos, sessions cinematogràfiques, audicions musicals, conferències, lectures poètiques, espectacles de dansa, excursions, sopars, edicions i homenatges. Les activitats es publicaven entre els socis a través de circulars, trucades telefòniques o targetes d’invitació. Notes que gestionava la secretària de la entitat, Adelita Lobo, qui portava l’ordre de les reunions de la junta, la programació d’activitats i correspondència. Ella és qui també recopilava i decorà amb primor l’àlbum de retalls de premsa amb notícies de l’associació. » Seguir leyendo…

Viola i l’ADLAN, projecte d’arxiu compartit (curadoría+catálogo)

Hasta hace poco eran dos personajes desconocidos, dos legados artísticos inéditos. Recientemente el azar las hace emerger de la sombra y resplandecen en el encuentro, como dos “seres de luz” gestadas por la “madre célula”. La primera expresión sobre las entidades luminosas se repite en los textos y dibujos de Josefa Tolrà (1880-1959), la segunda cita sobre el cosmos celular es el nexo filosófico de los escritos de Julia Aguilar (1899-1979).
» Seguir leyendo…

Su arte no viene del arte: Josefa Tolrà (1880-1959) y Julia Aguilar (1899-1979)

 

El projecte expositiu Body&Games visualitza, a partir de diversos materials i autories, les constants més interessants de les produccions i els dispositius culturals del nostre temps: la recuperació de les complicitats entre l’art i el disseny, la producció estètica i la social. Així mateix la voluntat de treballar des d’un punt de vista crític amb estratègies conceptuals i polítiques que prescindeixen de la tradició artística per a recórrer espais de topada amb la realitat: “un art sense aura”. » Seguir leyendo…

BODY & GAMES

 

Cosmogonia (Pantocràtor) és un projecte de pintura mural pensat per a un espai d’ús originàriament religiós, la capella de Sant Roc, i que reprodueix l’estructura compositiva del magnífic Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. La configuració d’aquest gran mural del Romànic català, en aquesta nova representació substitueix la iconografia de culte per personatges i símbols del Súper Mario i altres icones de la cultura digital, canviant les franges al·legòriques de color per estructures gràfiques de videojocs.

Cosmogonia (Pantocrator), Obra Social Son Goku

Un Museu històric sempre és un arxiu. És a dir, un contenidor de documents ben ordenats i preservats que ens permeten generar narracions sobre el passat d’un personatge, una comunitat o territori a partir de dades tècniques i troballes materials o gràfiques. Qualsevol arxiu sempre funciona amb un estricte codi d’ordenació i classificació, determinat per una veu autoritzada o protocol institucional.

Malgrat aquesta severa metodologia de treball, la seva funció ha de servir per a posar en circulació nous relats sobre la memòria històrica sense perpetuar-la com una concepció de realitat única o veritat absoluta. » Seguir leyendo…

UNA LECTURA A L’INTERIOR DEL MUSEU: Casa negra, Casa blanca, Olga Olivera-Tabeni (catálogo)

Els anys vuitanta van ser, en la nostra història nacional i local, l’escenari del gran repte per la consolidació de la nova democràcia, sota la consigna  electoral de “La hora del cambio” en la veu de la primera legislatura socialista del 1982. Deixem enrere l’epíleg franquista i les propostes de la Transició per confrontar-nos a la construcció de les bases de llibertat necessària per una nova societat.

» Seguir leyendo…

ART FORA MERCAT. Mataró anys 80 (curadoría+catálogo)

Josefa Tolrà: El planeta Tierra es pequeño pero muy habitable

Entre las frases escritas por la médium  y artista Josefa Tolrà (1880-1959) ésta me parece entrañable y un buen mensaje para el futuro que se avecina. Teniendo en cuenta que cuando escribe sobre la habitabilidad de nuestro planeta son los tristes años de la postguerra española, el tiempo de los combates por la supervivencia y los días de pesadumbre mundial, la poesía sobre este pequeño y confortable planeta nuestro es una verdadera consigna de positividad que emerge entre los ruidos de la actual agonía terrícola. » Seguir leyendo…

Josefa Tolrà: El planeta Tierra es pequeño pero muy habitable (artículo)

Viva la República! 

La naturaleza de la obra única tiene gesto soberanista, a la manera de una monarquía incuestionable y algo patosa. Frente a este modelo de gobierno estético, el artista con frecuencia se pasa al frente republicano, más popular y laico, del ejercicio editorial.

Los libros hechos por artistas han sido y siguen siendo, ahora con más empeño, la posibilidad de obras más accesibles y menos especulativas en el mercado.
Por suerte, tenemos múltiples casos de estudio y variadas experiencias editoriales de objetos libro, en ediciones ilimitadas, que nos proponen leer en toda la plenitud del término el proyecto del artista sin pasar por el parquet de cotizaciones. » Seguir leyendo…

Viva la República! Libros de David Bestué, Serafín Alvarez, Cristian Herrera Dalmau (artículo)

‘I go to church. I rape women’

Entre sombras, el cuerpo de una mujer relata en voz ajena el testimonio de la alienación: Voy a la iglesia. Violo mujeres / Voy a la iglesia. Violo mujeres / Voy a la iglesia. Violo mujeres. Verdadera letanía de fe y violencia extrema.
Afirmaciones que sintetizan las contradicciones de la ortodoxia religiosa y sus prácticas sexistas.
Este vídeo, Double Bubble (2001), es de la artista Maja Bajevic, nacida en Sarajevo, y forma parte del proyecto Habeas Corpus que se ha presentado en el espacio del Centre d’Art de Tarragona. » Seguir leyendo…

I go to church. I rape women.Maja Bajevic y Raquel Friera en el CA Tarragona