Category: catàleg

La pintura és una activitat molt solitària i silenciosa, però també por esdevenir una experiència de comunitat i expandir-se com una veu coral. Aquesta segona opció és la que desenvolupa l’artista i professor Àlvar Calvet en el seu projecte de pintura mural a l’absis de la Capella de Sant Roc. Un treball que dóna veu i presència pictòrica a un diàleg social entre artistes i persones que decideixen sobre la seva identitat sexual i de gènere. » Seguir leyendo…

El vuitè dia. Àlvar Calvet

 

Quan Lola Vendetta parla amb Déu aprofita per preguntar-li sobre situacions molt terrenals que ella considera injustes. S’interroga sobre tot allò que, com a dona jove i feminista, no pot entendre ni consentir. Aquest diàleg es converteix en una vinyeta gràfica sobre els desitjos i responsabilitats de les dones del segle XXI. Lola defensa els drets humans i dels animals, la lactància materna, el consum responsable, la llibertat sexual, l’autoestima apoderada, la desobediència civil i la convivència ètica. Ho fa amb humor i crispació, és simpàtica i sàdica. » Seguir leyendo…

Lola Vendetta parla amb Déu. Raquel Riba Rossy

Del 1932 al 1936, l’associació barcelonina Amics de l’Art Nou (ADLAN) organitzà diverses exposicions d’art i objectes populars, concursos, sessions cinematogràfiques, audicions musicals, conferències, lectures poètiques, espectacles de dansa, excursions, sopars, edicions i homenatges. Les activitats es publicaven entre els socis a través de circulars, trucades telefòniques o targetes d’invitació. Notes que gestionava la secretària de la entitat, Adelita Lobo, qui portava l’ordre de les reunions de la junta, la programació d’activitats i correspondència. Ella és qui també recopilava i decorà amb primor l’àlbum de retalls de premsa amb notícies de l’associació. » Seguir leyendo…

Viola i l’ADLAN, projecte d’arxiu compartit (curadoría+catálogo)

Tacar un paisatge és un projecte de pintura mural creat específicament per l’espai de la Capella de Sant Roc. L’absis és la zona matriarcal de l’arquitectura religiosa i ara ens mostra amb traços, colors i estructures vegetals un paisatge inspirat en les vinyes i la llum de l’entorn de Valls. La natura exterior ha estat dibuixada al mur interior, un procés que la artista Helena Basagañas ha realitzat a portes obertes pensant en la gent d’aquesta comarca que té nom d’explotació agrícola: Alt Camp. » Seguir leyendo…

Tacar un paisatge. Helena Basagañas

 

El projecte expositiu Body&Games visualitza, a partir de diversos materials i autories, les constants més interessants de les produccions i els dispositius culturals del nostre temps: la recuperació de les complicitats entre l’art i el disseny, la producció estètica i la social. Així mateix la voluntat de treballar des d’un punt de vista crític amb estratègies conceptuals i polítiques que prescindeixen de la tradició artística per a recórrer espais de topada amb la realitat: “un art sense aura”. » Seguir leyendo…

BODY & GAMES

Els anys vuitanta van ser, en la nostra història nacional i local, l’escenari del gran repte per la consolidació de la nova democràcia, sota la consigna  electoral de “La hora del cambio” en la veu de la primera legislatura socialista del 1982. Deixem enrere l’epíleg franquista i les propostes de la Transició per confrontar-nos a la construcció de les bases de llibertat necessària per una nova societat.

» Seguir leyendo…

ART FORA MERCAT. Mataró anys 80 (curadoría+catálogo)

LIAISONS, Ramon Guillen-Balmes 

Les ‘eines’ són per aquest artista, des del seu primer projecte el 1982, mediadores perfectes per pensar sobre l’art, construir les escultures i dialogar amb els altres. Les obres que ens ha llegat Ramon Guillen-Balmes estan fetes de materials inusuals, de formes útils i ofertes emotives que escurcen tota distància entre l’autor i l’espectador.

El ‘material’ de treball que utilitza és poc convencional: el feltre, la fusta, l’aigua, el suro, la sorra, el metall, el paper, la fotografia o el gest. Sempre al servei del concepte i no del cànon escultòric, l’artista dibuixa i escriu, retalla, cus i fotografia acoblant imatges i narratives més enllà dels protocols. En la plenitud d’un humanisme contemporani. » Seguir leyendo…

Ramon Guillen-Balmes 1954-2001 (catálogo)

Josefa Tolrà: El planeta Tierra es pequeño pero muy habitable

Entre las frases escritas por la médium  y artista Josefa Tolrà (1880-1959) ésta me parece entrañable y un buen mensaje para el futuro que se avecina. Teniendo en cuenta que cuando escribe sobre la habitabilidad de nuestro planeta son los tristes años de la postguerra española, el tiempo de los combates por la supervivencia y los días de pesadumbre mundial, la poesía sobre este pequeño y confortable planeta nuestro es una verdadera consigna de positividad que emerge entre los ruidos de la actual agonía terrícola. » Seguir leyendo…

Josefa Tolrà: El planeta Tierra es pequeño pero muy habitable (artículo)


Hijos de Can Xalant

A les pàgines del diari La Vanguardia es va publicar un article d’actualitat cultural dedicat als artistes emergents a Barcelona. La doble pàgina es llegeix amb el títol bíblic de  ‘Hijos del Macba’. Desota aquest encapçalament, l’article dona els noms i d’altres dades d’un conjunt heterogeni de joves artistes que composen, segons la periodista Teresa Sesé, l’escena actual de les pràctiques contemporànies a la capital.  » Seguir leyendo…

Hijos de Can Xalant, Hijos del MACBA (catálogo)

Isabel Banal. Amb les pedres

Recordo la història d’un artista que creia en l’ànima de les pedres. Per a ell, aquests retalls de geologia no eren formes abstractes, sinó concretes. Les pedres eren un model per al despullament plàstic, pura creació com ho és una fruita o una flor. El mateix artista sabia que les pedres són plenes
d’entranyes, que són alhora matèria, aigua i aire.

Un poeta amic seu va escriure sobre aquelles “pedres amb ànima” que feia l’artista, destacant que l’adornament pompós s’havia sacrificat en una sobrietat quasi exagerada i que l’autor cercava una manera d’expressar-se evitant tota frase inútil: “les escultures d’aquest artista ja no volen ser escultures”, deia l’amic. » Seguir leyendo…

Isabel Banal. Amb les pedres