Category: articles

La rutina pot ser una forma de potenciar la creativitat, una estratègia per empeltar el temps de la imaginació amb el cicle vital, amb el ritme del dia a dia. La creativitat acotada per pautes que es repeteixen sense necessitat de sotmetre el talent a la ansietat de la originalitat diària, serveix per a generar una imaginació que desplega el vol. La rutina forma part de l’hàbit de la creació, estableix el ritual que permet un cert automatisme per topar-se amb el desconegut.

El personatge de l’Autodidacta, de la Nàusea de Sartre, passava cada dia les mateixes hores a la biblioteca i llegia els llibres seguint un ordre alfabètic, sense discriminar altres estímuls lectors, tenia una pauta estricta per a la gestió del seu autoaprenentatge. » Seguir leyendo…

Cada dia un collage: Imanol Buisan, la rutina creativa (curadoría+catálogo)

Psicoanàlisi de l’statement

Un dels fets menys analitzats de la cultura actual és la funció de la formació artística, em refereixo a la més acadèmica. Però, sens dubte, podem explicar la història i el sistema de l’art al nostre territori fent una radiografia crítica del que ha passat, per exemple, a la Facultat de Belles Arts de Barcelona.

Del que ha succeït en els darrers anys a les aules i plans d’estudi i especialment del que passa quan els estudiants en general acaben la formació oficial per encarar el veritable procés de sentit de la seva activitat. És a dir, el que passa durant el ritual de pas cap a la seva autonomia d’acció. » Seguir leyendo…

Psicoanàlisi de l’statement. La professionalització dels artistes (libro)

Al llarg de tres mesos i en vuit museus d’Andorra, s’ha desenvolupat i presentat un singular projecte cultural que reuneix creacions d’11 artistes que treballen en el territori andorrà: “Una altra mirada és possible. Recerca d’estereotips de gènere en l’espai museogràfic andorrà”. Un esdeveniment d’art que s’integra a la BienalMAV, Mujeres en las Artes Visuales, en el context espanyol. La grandesa de la iniciativa s’ha d’avaluar en la capacitat que ha demostrat per gestionar un projecte que posa en relació a creadors visuals, dispositius museogràfics, gestió cultural i públics. Una ocasió excepcional de trobada, intercanvi i experiències que han aportat noves dinàmiques de treball i nous coneixements a totes bandes. » Seguir leyendo…

Recerca d’estereotips de gènere en l’espai museogràfic andorrà (tutoría+catálogo)

Le Corbusier quemado en Bogotá

En Queimada, obra de Pontecorvo protagonizada por Brando en 1969, el fuego es la gran alegoría de la insurrección y una muy buena lectura sobre las dificultades de la independencia política y económica en los países latinoamericanos. Un alegato en contra del colonialismo, el capitalismo y la esclavitud. Es decir, la rebelión contra la tiranía del modelo político y económico europeo. » Seguir leyendo…

Copiar no es pecado

De la vida en lugar a dudas, espacio artístico en la colombiana Cali, guardo muchas imágenes y reflexiones. Allí pude ver de cerca la caja Brillo de Warhol, iluminarme con las pantallas de SUPERFLEX, toquetear un Gabriel Orozco o un Kosuth. Son ’calcos’ de las obras, paradigmas de la contemporaneidad al alcance de todos. Una iniciativa crítica y desinhibida, iconoclasta a la par que interpretativa. El 10 de agosto se inauguró allí la exposición CALCOS. Retrospectiva de un legítimo amor por lo falso… Lo falso no es plagio ni pecado, sino una nueva verdad. » Seguir leyendo…

Copiar no es pecado (artículo)

Viva la República! 

La naturaleza de la obra única tiene gesto soberanista, a la manera de una monarquía incuestionable y algo patosa. Frente a este modelo de gobierno estético, el artista con frecuencia se pasa al frente republicano, más popular y laico, del ejercicio editorial.

Los libros hechos por artistas han sido y siguen siendo, ahora con más empeño, la posibilidad de obras más accesibles y menos especulativas en el mercado.
Por suerte, tenemos múltiples casos de estudio y variadas experiencias editoriales de objetos libro, en ediciones ilimitadas, que nos proponen leer en toda la plenitud del término el proyecto del artista sin pasar por el parquet de cotizaciones. » Seguir leyendo…

Viva la República! Libros de David Bestué, Serafín Alvarez, Cristian Herrera Dalmau (artículo)

El disseny i l’art actual, una parella R+D+I

El debat sobre la funcionalitat, també el litigi entre la bellesa i la practicitat, han animat els múltiples discursos sobre la naturalesa de l’art i la pragmàtica del disseny. Art i disseny, en relació o antagonisme, han estat termes protagonistes de debats i controls policials de tota mena des del segle XIX. Una dialèctica que finalment només esdevé productivitat des de la transferència de sabers, però inútil des de la controvèrsia de la jerarquia cultural. » Seguir leyendo…

El disseny i l’art actual, una parella R+D+I

La cultura visual en el tempguerrillero-rojos de la República

Els anys anteriors a la Guerra Civil van ser un període molt regirat, tant en els debats públics i els esdeveniments polítics com en els rumbs culturals. Un temps en què l’art, les arts en general, deixen de ser, o de voler ser, un reflex de la vida tranquil.la i els ordres institucionals, o bé un pamflet de vocació intimidatòria, per esdevenir un material de debat sobre la sensibilitat dels nous temps i així donar compte d’un context més ampli de relacions i canvis en un període de crisi generalitzada i grans esperances de renovació.

» Seguir leyendo…

La cultura visual en el temps de la República

Miratge i desig: retrats i paisatges de Catherine Opie

En la seva obra “autoretrat” (Cutting, 1993), Catherine Opie renuncia a mostrar el rostre com imatge identitària i ensenya la seva esquena nua on veiem un dibuix de grafisme infantil fet a cop de ganivet sobre la pell. Els traumatòlegs diuen que l’esquena és la part del cos que sustenta la pesantor existencial, en ella el traçat del dibuix, a carn viva, està pintat amb el color de sang que desprèn la ferida. » Seguir leyendo…

Miratge i desig: retrats i paisatges de catherine opie

 

Llegint Paul Virilio en les imatges de Aernout Mik

L’assaig de Paul Virilio, Ce qui arrive[1] (Allò que arriba), no és un manifest contra les tecnologies, que el fascinen, sinó contra la ceguesa que les envolta. És l’escriptura d’una consciència crítica sobre l’impacte de les tecnologies en el món actual, una reflexió sobre l’imprevist i la imprevisió. Es tracta de l’obra introductòria a la seva tesis sobre “l’accident integral”. » Seguir leyendo…

Llegint Paul Virilio en les imatges de Aernout Mik