Category: art

La pintura és una activitat molt solitària i silenciosa, però també por esdevenir una experiència de comunitat i expandir-se com una veu coral. Aquesta segona opció és la que desenvolupa l’artista i professor Àlvar Calvet en el seu projecte de pintura mural a l’absis de la Capella de Sant Roc. Un treball que dóna veu i presència pictòrica a un diàleg social entre artistes i persones que decideixen sobre la seva identitat sexual i de gènere. » Seguir leyendo…

El vuitè dia. Àlvar Calvet

 

Quan Lola Vendetta parla amb Déu aprofita per preguntar-li sobre situacions molt terrenals que ella considera injustes. S’interroga sobre tot allò que, com a dona jove i feminista, no pot entendre ni consentir. Aquest diàleg es converteix en una vinyeta gràfica sobre els desitjos i responsabilitats de les dones del segle XXI. Lola defensa els drets humans i dels animals, la lactància materna, el consum responsable, la llibertat sexual, l’autoestima apoderada, la desobediència civil i la convivència ètica. Ho fa amb humor i crispació, és simpàtica i sàdica. » Seguir leyendo…

Lola Vendetta parla amb Déu. Raquel Riba Rossy

Del 1932 al 1936, l’associació barcelonina Amics de l’Art Nou (ADLAN) organitzà diverses exposicions d’art i objectes populars, concursos, sessions cinematogràfiques, audicions musicals, conferències, lectures poètiques, espectacles de dansa, excursions, sopars, edicions i homenatges. Les activitats es publicaven entre els socis a través de circulars, trucades telefòniques o targetes d’invitació. Notes que gestionava la secretària de la entitat, Adelita Lobo, qui portava l’ordre de les reunions de la junta, la programació d’activitats i correspondència. Ella és qui també recopilava i decorà amb primor l’àlbum de retalls de premsa amb notícies de l’associació. » Seguir leyendo…

Viola i l’ADLAN, projecte d’arxiu compartit (curadoría+catálogo)

Tacar un paisatge és un projecte de pintura mural creat específicament per l’espai de la Capella de Sant Roc. L’absis és la zona matriarcal de l’arquitectura religiosa i ara ens mostra amb traços, colors i estructures vegetals un paisatge inspirat en les vinyes i la llum de l’entorn de Valls. La natura exterior ha estat dibuixada al mur interior, un procés que la artista Helena Basagañas ha realitzat a portes obertes pensant en la gent d’aquesta comarca que té nom d’explotació agrícola: Alt Camp. » Seguir leyendo…

Tacar un paisatge. Helena Basagañas

Hasta hace poco eran dos personajes desconocidos, dos legados artísticos inéditos. Recientemente el azar las hace emerger de la sombra y resplandecen en el encuentro, como dos “seres de luz” gestadas por la “madre célula”. La primera expresión sobre las entidades luminosas se repite en los textos y dibujos de Josefa Tolrà (1880-1959), la segunda cita sobre el cosmos celular es el nexo filosófico de los escritos de Julia Aguilar (1899-1979).
» Seguir leyendo…

Su arte no viene del arte: Josefa Tolrà (1880-1959) y Julia Aguilar (1899-1979)

«Obra aprobada con fecha 13-12-72 para su utilización en Educación General Básica.» utilitza la paret de l’absis de la Capella de Sant Roc de Valls per, mitjançant la seva reactivació com espai comunicatiu, posar en qüestió metodologies, codis i tècniques aplicades en l’ensenyament de l’escriptura durant els anys ‘70 en el Regne d’Espanya. » Seguir leyendo…

Obra aprobada con fecha 13-12-72 para su utilización en Educación General Básica. Txe Roimeser

 

El projecte expositiu Body&Games visualitza, a partir de diversos materials i autories, les constants més interessants de les produccions i els dispositius culturals del nostre temps: la recuperació de les complicitats entre l’art i el disseny, la producció estètica i la social. Així mateix la voluntat de treballar des d’un punt de vista crític amb estratègies conceptuals i polítiques que prescindeixen de la tradició artística per a recórrer espais de topada amb la realitat: “un art sense aura”. » Seguir leyendo…

BODY & GAMES

 

Cosmogonia (Pantocràtor) és un projecte de pintura mural pensat per a un espai d’ús originàriament religiós, la capella de Sant Roc, i que reprodueix l’estructura compositiva del magnífic Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. La configuració d’aquest gran mural del Romànic català, en aquesta nova representació substitueix la iconografia de culte per personatges i símbols del Súper Mario i altres icones de la cultura digital, canviant les franges al·legòriques de color per estructures gràfiques de videojocs.

Cosmogonia (Pantocrator), Obra Social Son Goku

Nos seduce la hipótesis de una historia del arte sin objetos. Un relato donde riman los gestos y la desaparición material, la autodestrucción, la repetición obsesiva, la copia, el decrecimiento productivo, la liquidación del autor o la autogestión de recursos. Gestos que tensan el sentido del sistema del arte hasta su autoinmolación. Un escenario donde maquinar nuevos potenciales sobre la radicalidad política del arte, siguiendo la inscripción terrorista del “todo es arte” de Ben Vautier. » Seguir leyendo…

La rutina pot ser una forma de potenciar la creativitat, una estratègia per empeltar el temps de la imaginació amb el cicle vital, amb el ritme del dia a dia. La creativitat acotada per pautes que es repeteixen sense necessitat de sotmetre el talent a la ansietat de la originalitat diària, serveix per a generar una imaginació que desplega el vol. La rutina forma part de l’hàbit de la creació, estableix el ritual que permet un cert automatisme per topar-se amb el desconegut.

El personatge de l’Autodidacta, de la Nàusea de Sartre, passava cada dia les mateixes hores a la biblioteca i llegia els llibres seguint un ordre alfabètic, sense discriminar altres estímuls lectors, tenia una pauta estricta per a la gestió del seu autoaprenentatge. » Seguir leyendo…

Cada dia un collage: Imanol Buisan, la rutina creativa (curadoría+catálogo)