Category: comissariat exposició

Hasta hace poco eran dos personajes desconocidos, dos legados artísticos inéditos. Recientemente el azar las hace emerger de la sombra y resplandecen en el encuentro, como dos “seres de luz” gestadas por la “madre célula”. La primera expresión sobre las entidades luminosas se repite en los textos y dibujos de Josefa Tolrà (1880-1959), la segunda cita sobre el cosmos celular es el nexo filosófico de los escritos de Julia Aguilar (1899-1979).
» Seguir leyendo…

Su arte no viene del arte: Josefa Tolrà (1880-1959) y Julia Aguilar (1899-1979)


Lenguaje esférico

En sus dibujos y obras no hay distancia entre el pasado y el futuro, no existe el arriba o el abajo, nada es una experiencia lineal ni cartesiana, todo coexiste en un mismo plano de experiencia fluídica y espiritual. Sin jerarquías, su lenguaje es esférico.

La médium y artista Josefa Tolrà (1880-1959) genera un nuevo círculo de mujeres visionarias en esta exposición que se presenta en el espacio de arte Dosmilvacas de Ponferrada y que forma parte del programa de la Bienal Miradas de Mujeres 2016. Las obras de 6 autoras contemporáneas comparten espacio junto a los extraordinarios dibujos de la médium Josefa Tolrà.

Todas ellas, mujeres sensitivas, nos invitan a retomar las sendas de la creatividad femenina como forma de experiencia y conocimiento. Un reto que ellas asumen para explorar lo desconocido del mundo interior, los orígenes, y tomar las riendas de su vida desde la experiencia del espíritu. » Seguir leyendo…

Lenguaje esférico: Josefa Tolrà, Loreto Blanco, Lidia Fané, Èlia Llach, Ita Puig, Reme Remedios, Bea Romarty (curadoría+texto sala)

Josefa Tolrà: El planeta Tierra es pequeño pero muy habitable

Entre las frases escritas por la médium  y artista Josefa Tolrà (1880-1959) ésta me parece entrañable y un buen mensaje para el futuro que se avecina. Teniendo en cuenta que cuando escribe sobre la habitabilidad de nuestro planeta son los tristes años de la postguerra española, el tiempo de los combates por la supervivencia y los días de pesadumbre mundial, la poesía sobre este pequeño y confortable planeta nuestro es una verdadera consigna de positividad que emerge entre los ruidos de la actual agonía terrícola. » Seguir leyendo…

Josefa Tolrà: El planeta Tierra es pequeño pero muy habitable (artículo)

El secret

El secret  és sempre una sospita, una il·lusió, un desig. És el suport de la literatura, el talismà del filòsof, el repte de la ciència i un antídot per a les veritats. El secret, a diferència del misteri, sempre és quelcom relacional, viu entre nosaltres i es guarda a sí mateix fugint dels grans rituals públics. El secret és mòbil i actiu, clandestí i insumís, però mai és silenci sinó paraula, gest, objecte d’intercanvi i comunicació.

El que més m’agrada del secret és la seva naturalesa de confident: el secret és inseparable de la existència de l’altre; el secret existeix perquè es pot compartir. El misteri, en canvi, no pot passar de mà en mà, de mirada a mirada, ja que no és tangible ni visual: és un “no res” guardat pels seus sacerdots, un nom que es remet a ell mateix. » Seguir leyendo…

 

Espais obrats

Espais obrats són set projectes que treballen -obren- l’espai concret de cada un dels museus participants i presenten el treball d’artistes amb obres del fons del MACBA. El guió principal del projecte pren la col·lecció del MACBA com una reserva des de la qual es pot accedir a una sèrie d’artistes en actiu del nostre entorn. I l’eix principal consisteix a mostrar el treball en curs dels autors d’una manera contextualitzada, en relació amb les col·leccions o les particularitats de cada centre d’exposicions o museu.

A partir del fons del MACBA, els artistes intervenen en un dels museus amb un projecte específic, un treball de nova producció o una proposta expressa segons l’espai o el caràcter museogràfic del centre. Així, el museu, més enllà de la seva funció patrimonial, esdevé un taller en actiu, un espai obrat on es poden explorar els límits mateixos de l’art. Per aquest projecte, el museu no treballa amb les obres, sinó amb els artistes, autors amb un itinerari plenament consolidat en el panorama de l’art contemporani al nostre país. » Seguir leyendo…

Pay Attention motherfuckers

”POSEU ATENCIÓ FILLS DE PUTA”missatge i la expressió d’una obra –litografia sobre paper- realitzada per Bruce Nauman el 1973. Una imatge que vol alliberar-se de la precària unidireccionalitat o monofocalisme de l’art i que dimensiona, amb un accent verbal molt agressiu –imperatiu -, el presagi d’un treball anterior (First Poem Piece) de 1969 que s’adreçava més amablement al lector en aquests termes: “Pot ser no vols estar aquí…Pot ser que no vulguis escoltar”. L’obra és, com ordena l’enunciat, una apel·lació, un gest escènic adreçat a l’espectador. Una proclama contra el pur formalisme i la passivitat visual.

» Seguir leyendo…


Cartes de Milena. Experiencia fronterera entre la solitud i la comunitat

“Encara no nat, i ja obligat a deambular pels carrers i a parlar amb la gent”(Franz Kafka. Diaris. 1922). Milena, l’única dona a qui Kafka estimava apassionadament, sabia que per a ell l’hora del fora i del dins ja no concordaven. El furor salvatge de la marxa interior del poeta el feia percebre com el «jo» es debat per trobar-se a sí mateix, una alienació en la qual fins i tot els seus personatges perden el nom i esdevenen una lletra: allò anònim, el que és ningú i el que són tots.
Una carta adreçada a Milena la signa Kafka: Teu (vaig perdent fins i tot el nom; cada cop minva més, i ara és solament: Teu).
Kafka, a l’inici del nostre segle, descriu l’alienació de l’ésser contemporani fins al paroxisme, lluitant per trobar una sortida, pressentint quin és el significat del jeroglífic de la identitat de l’home modern.Ara, a la fi de segle, Milena -la veu femenina- segueix escrivint per amor i és l’única capaç d’entendre’l -d’entendre el món- i aquest vincle és tanmateix la relació veritablement humana en una experiència fronterera entre la solitud i la comunitat. » Seguir leyendo…

Cartes de Milena: Eva Marín, Cori Mercadé, Begoña Montalbán, Paloma Navares&Paloma Muñoz, Ester Partegàs, Gemma Pont

Mireia Sallarés. El no-res blanc

‘He passat la major part de la meva vida dormint, l’altra esperant un miracle, meditant sobre l’innascible […] Quantes vegades he desitjat que la meva filla fos la meva mare, que el meu fill fos el meu pare. Sovint –sovint!

Ésser adulta, no ho aconsegueixo i no puc pas canviar: no puc canviar la meva espera, la follia, l’eterna demora de l’arribada del miracle. El prodigi que no sabré descriure, sí, el miracle al qual dedico aquestes pàgines. El meu miracle l’hauré de pagar. Per a que concedeixi d’aparèixer, per tenir aquesta gràcia, caldrà pagar un preu. Serà breu, com tot allò que pertany a l’ordre del meravellós.’ (Notes d’una anèmica, 1957-58, Unica Zürn) » Seguir leyendo…

Mireia Sallarés. El no-res blanc.