Category: conceptes

 

Quan Lola Vendetta parla amb Déu aprofita per preguntar-li sobre situacions molt terrenals que ella considera injustes. S’interroga sobre tot allò que, com a dona jove i feminista, no pot entendre ni consentir. Aquest diàleg es converteix en una vinyeta gràfica sobre els desitjos i responsabilitats de les dones del segle XXI. Lola defensa els drets humans i dels animals, la lactància materna, el consum responsable, la llibertat sexual, l’autoestima apoderada, la desobediència civil i la convivència ètica. Ho fa amb humor i crispació, és simpàtica i sàdica. » Seguir leyendo…

Lola Vendetta parla amb Déu. Raquel Riba Rossy

Nos seduce la hipótesis de una historia del arte sin objetos. Un relato donde riman los gestos y la desaparición material, la autodestrucción, la repetición obsesiva, la copia, el decrecimiento productivo, la liquidación del autor o la autogestión de recursos. Gestos que tensan el sentido del sistema del arte hasta su autoinmolación. Un escenario donde maquinar nuevos potenciales sobre la radicalidad política del arte, siguiendo la inscripción terrorista del “todo es arte” de Ben Vautier. » Seguir leyendo…

Psicoanàlisi de l’statement

Un dels fets menys analitzats de la cultura actual és la funció de la formació artística, em refereixo a la més acadèmica. Però, sens dubte, podem explicar la història i el sistema de l’art al nostre territori fent una radiografia crítica del que ha passat, per exemple, a la Facultat de Belles Arts de Barcelona.

Del que ha succeït en els darrers anys a les aules i plans d’estudi i especialment del que passa quan els estudiants en general acaben la formació oficial per encarar el veritable procés de sentit de la seva activitat. És a dir, el que passa durant el ritual de pas cap a la seva autonomia d’acció. » Seguir leyendo…

Psicoanàlisi de l’statement. La professionalització dels artistes (libro)

Al llarg de tres mesos i en vuit museus d’Andorra, s’ha desenvolupat i presentat un singular projecte cultural que reuneix creacions d’11 artistes que treballen en el territori andorrà: “Una altra mirada és possible. Recerca d’estereotips de gènere en l’espai museogràfic andorrà”. Un esdeveniment d’art que s’integra a la BienalMAV, Mujeres en las Artes Visuales, en el context espanyol. La grandesa de la iniciativa s’ha d’avaluar en la capacitat que ha demostrat per gestionar un projecte que posa en relació a creadors visuals, dispositius museogràfics, gestió cultural i públics. Una ocasió excepcional de trobada, intercanvi i experiències que han aportat noves dinàmiques de treball i nous coneixements a totes bandes. » Seguir leyendo…

Recerca d’estereotips de gènere en l’espai museogràfic andorrà (tutoría+catálogo)

Elles son indispensables

Us presento aquest petit àlbum, fragments de dones artistes i de cossos que es desvesteixen per vestir-se de forta presència i revolta. La meva interpretació, dins del Seminari “El cos indispensable”, desitja integra-se als continguts i les obres d’aquesta exposició que ens reuneix avui al centre d’art de La Panera: Vestir i desvestir cossos. Fenomenologies d’aparició.

LAURA. Vaig conèixer a la Laura a través d’una postal que tenia a la bústia. Era la informació d’una exposició a la sala Montcada de Barcelona, el 1998. Sentí un fort impacte. La vaig clavar amb una xinxeta a la paret del menjador. De fet aquesta imatge m’acompanyà fins que em vaig mudar de casa. Ara no la tinc, però l’efecte perdura. » Seguir leyendo…

Elles son indispensables: Laura, Catherine, Esther, Del Lagrace, Simone (ponencia+catálogo)

Els anys vuitanta van ser, en la nostra història nacional i local, l’escenari del gran repte per la consolidació de la nova democràcia, sota la consigna  electoral de “La hora del cambio” en la veu de la primera legislatura socialista del 1982. Deixem enrere l’epíleg franquista i les propostes de la Transició per confrontar-nos a la construcció de les bases de llibertat necessària per una nova societat.

» Seguir leyendo…

ART FORA MERCAT. Mataró anys 80 (curadoría+catálogo)

LIAISONS, Ramon Guillen-Balmes 

Les ‘eines’ són per aquest artista, des del seu primer projecte el 1982, mediadores perfectes per pensar sobre l’art, construir les escultures i dialogar amb els altres. Les obres que ens ha llegat Ramon Guillen-Balmes estan fetes de materials inusuals, de formes útils i ofertes emotives que escurcen tota distància entre l’autor i l’espectador.

El ‘material’ de treball que utilitza és poc convencional: el feltre, la fusta, l’aigua, el suro, la sorra, el metall, el paper, la fotografia o el gest. Sempre al servei del concepte i no del cànon escultòric, l’artista dibuixa i escriu, retalla, cus i fotografia acoblant imatges i narratives més enllà dels protocols. En la plenitud d’un humanisme contemporani. » Seguir leyendo…

Ramon Guillen-Balmes 1954-2001 (catálogo)

Mireia Sallarès. Los Monumentos a la vida vivida

Habla con pasión y gesticula con las manos. Mireia Sallarès es una gran narradora de historias y prefiere la primera persona. Lleva muchos años tras los registros de vidas vividas, de aquellas realidades que consigna como verdadero patrimonio de la humanidad: “no se trata del derecho a la vida, sino del derecho a la vida vivida”. Por ello sus personajes y los relatos son intensos, fronterizos y subversivos. Con frecuencia en voz de mujer. » Seguir leyendo…

Mireia Sallarès. Los Monumentos a la vida vivida (artículo)

Martí Peran habla sobre crítica, comisariado y producción artística

Mucho se ha hablado y escrito sobre el arte en general y algo menos sobre la crítica en particular. Crítica y creación comparten una primera letra y un mismo territorio, pero un lugar menos confortable de lo que podemos creer o deseamos encontrar.

Una travesía crítica o creativa precisa para su navegación de una constante desarticulación o modificación de los discursos que insuflan sus velas. Y algo imprescindible para la crítica y el arte es reconsiderar de manera ininterrumpida su legitimidad, la autorización de su propio discurso, para evitar caer en el vacío de una perversa mutación de tal autoridad en ortodoxia o modelo de poder. » Seguir leyendo…

La iniquidad de la cultura. Martí Peran habla sobre crítica (artículo)

 

Josep Maria Martín. L’etant donnée

La pluralitat de materials, la contaminació de tècniques, la mescla de procediments, caracteritzen una pràctica artística que busca l’eficàcia amb desimboltura. Les fronteres que delimitaven el marc de la representació s’han diluït. L’heterogeneïtat en els plantejaments estètics ha esdevingut una estratègia per accedir a unes necessàries escletxes des d’on sigui possible ultrapassar l’extenuat àmbit de la significació. » Seguir leyendo…

Josep Maria Martín. L’etant donnée.