Hijos de Can Xalant

A les pàgines del diari La Vanguardia es va publicar un article d’actualitat cultural dedicat als artistes emergents a Barcelona. La doble pàgina es llegeix amb el títol bíblic de  ‘Hijos del Macba’. Desota aquest encapçalament, l’article dona els noms i d’altres dades d’un conjunt heterogeni de joves artistes que composen, segons la periodista Teresa Sesé, l’escena actual de les pràctiques contemporànies a la capital. 

La referència del titolar està en un comentari de l’artista David Bestué que reconeix com la seva generació ha compaginat estudis oficials i altres pràctiques formatives gràcies als programes i a les exposicions del museo d’art contemporani de Barcelona, aleshores recent inaugurat i del tot providencial per a oferir lectures crítiques de la contemporaneitat en una escena catalana mancada de projectes internacionals i molt activa en programes d’abast més local.

De fet, els noms llistats a l’article tenen estudis i referents comuns. Han fet formació a la facultat de belles arts de la capital, han estat Hijos de Bellas Artes, amb més o menys fortuna i amb més o menys amor filial per la acadèmia. Que el terme Beaux Arts resulta anacrònic i que l’acrònim MACBA és més contemporani, és evident. Tanmateix, només el propi Bestué forma, en aquest moment, part de la
col·lecció del museo i el seu comentari crec interpretarque es refereix a la sort que els joves artistes han tingut de poder rebre informació i coneixements de primera mà a través de les programacions i activitats del MACBA, complement bàsic a la seva formació universitària.

Conec personalment a molts d’ells, alguns com estudiants a les classes de la facultat. Vull destacar que els creadors que composen aquest grup de noms emergents,i ara legitimats per la publicació i en especial perel branding del titolar, també han pasat per altres projectes i programes de producció de menor escala però imprescindibles. Hi ha un factor molt important i més real que el del arbre genealogic del MACBA en la seva definició com artistes i en la difusió dels seus projectes: la major part d’ells han estat seleccionats, premiats o acompanyats per els programes tutorials i les convocatòries destinades
al artistes joves que existeixen a Catalunya. Entre elles, les convocatòries de la Sala d’Art Jove, els projectes a Can Felipa, el premi Miquel Casablancas de Sant Andreu Art Contemporani, les realitzacions de BCNproducció, la formació a Hangar o a Can Xalant de Mataró, les residències a la Nau Estruch de Sabadell, etc. Tots ells s’han presentat a escena en aquest espais de formació, producció
i difusió, on han participat de tallers,debats i converses sobre art i desamors estètics.

Resulta musical la foto del grup que il·lustra l’article. Són setze persones, entre ells dues noies, i porten a la mà un dispositiu de llum amb la que dibuixen un cercle al voltant de les seves cares. Estan distesos i miren la càmara, a la manera de les caràtules dels vinils i de ben segur en falten d’altres que aquell dia no estàven disponibles per la foto. M’imagino als galeristes prenen noms a les seves agendes i preparant una possible inversió de futur tenint l’article com a barem de cotització. De ben segur que aquesta imatge ha estat reseguida per molts dits lectors, assenyalant a l’amic o reconeixent la cara
dels artistes fins aleshores desconeguts! Entre la enveja i l’entusiasme.

La meva reflexió retorna a aquest titol de premsa per fer una altra foto de familia dels nous artistes del nostre context i imaginar la marca Hijos de Can Xalant, tot celebrant el primer quinqueni del centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró. Al llarg dels múltiples programes que s’han realitzat a Can Xalant, artistes joves i d’altres ja internacionals han estat residents del centre, habitants d’una llar comuna. En definitiva, part d’una filiació.

Disposant d’un taller a l’espai de la casa pairal, com artistes estrangers en residència o bé com a creadors
internacionals convidats a dirigir un taller, uns i altres han viscut a la casa i han despertat amb el xivarri de les cotorres que aniuen a la palmera del pati. Tots ellscomposen la nostra fotografia de grup. És una manera recíproca d’autoritzar-nos tots plegats i destacar el paper de la perifèria com a oferta de formació, de producció i dedifusió per als joves i no tant joves artistes residents a la nostra comunitat.

Els nostres fills de Can Xalant has viscut al centre, fent permanècia real als tallers i a la residència. Han
rebut auxili per a les seves produccions, companyia durant el trajecte i un cop de mà per a realitzar els treballs professionals. Són molts i desenvolupen processos creatius entre el vídeo, la fotografia, la performance, la pintura o els projectes a l’espai públic. El centre de documentació guarda informació sobre tots ells i els visitants poden compartir els seus workshops i presentacions, festes de
portes obertes i derives per el territori comarcal.

Nosaltres també coneixem els Hijos de Can Xalant. De fet, som una genealogia empeltada de MACBA!

Els 68 artistes en residencia a Can Xalant que han estat etiquetats…

1. Taniel Morales

2. Tadashi Kawamata

3. Fredy Serna

4. Laurent Quénéhen

5. Stalker

6. Monika Bálint

7. Katalin Soós

8. Marie Maurel

9. Ana Patricia Palacios

10. Abdoul Aziz Cissé

11. René Francisco

12. Stefano Romano

13. Cecilia Font

14. Erkan Özgen

15. Cevdet Erek

16. Walmor Corrêa

17. Tomás Ruiz Rivas

18. Edgar Clement

19. Caetano Dias

20. a77 (Lucas Gilardi, Gustavo Diéguez)

21. Pau Faus

22. Rirkrit Tiravanija

23. Amasté

24. Fabricio Caiazza

25. Yasemin Özcan Kaya

26. Claudia del Fierro

27. Alejandra Delgado

28. Claudio Astudillo

29. Beatriz Salinas

30. Carolina Ruiz

31. Nelson Garrido

32. Raimond Chaves

33. Galería Callejera (Viviana Corvalán, Pablo Rojas Schwartz)

34. Tore Honoré Boe

35. Jean Philippe Peynot

36. Alvaro Icaza

37. Verónica Luyo

38. Roser Caminal

39. Laura Marte

40. Eva Marín

41. Joan Navarro

42. Raül Roncero

43. Margarita Pineda

44. Antonio Gagliano

45. Aníbal Parada

46. Albert Ibanyez

47. Cristina Ibañez-Tarter

48. Verónica Aguilera

49. Cecilia Postiglioni

50. Mònica Anglada

51. Octavi Royo

52. Kiko Montoro

53. Julián Waisbord

54. Carles Palacín

55. Accneo (Josep Domínguez i Jaume Aguirre)

56. Salonnières (Laura Cardona, Ester g. Mecías, Cèlia Prats, Meritxell Romanos,
Marta Xibillé)

57. Airvoland (Teresa Rubio y Charela Diaz)

58. Maria Oms

59. David Mutiloa

60. Marc Salicrú

(68 si comptem cada component dels col·lectius)

Pilar Bonet

Hijos de Can Xalant, Hijos del MACBA (catálogo)