Del 1932 al 1936, l’associació barcelonina Amics de l’Art Nou (ADLAN) organitzà diverses exposicions d’art i objectes populars, concursos, sessions cinematogràfiques, audicions musicals, conferències, lectures poètiques, espectacles de dansa, excursions, sopars, edicions i homenatges. Les activitats es publicaven entre els socis a través de circulars, trucades telefòniques o targetes d’invitació. Notes que gestionava la secretària de la entitat, Adelita Lobo, qui portava l’ordre de les reunions de la junta, la programació d’activitats i correspondència. Ella és qui també recopilava i decorà amb primor l’àlbum de retalls de premsa amb notícies de l’associació.

Sens dubte, la entitat era una xarxa molt dinàmica de relacions personals que generaven cultura i arxius de treball horitzontal que ara ens cal seguir llegint en clau de projecte social amb afany de perpetrar futurs.

Una història que no es sustenta només en els noms més reconeguts que integrà (Miró, Gasch, Prats, Gomis, Sert), ni en les exposicions més destacades que va presentar (Miró, Dalí, Arp, Picasso, Logicofobistes), sinó en el rebombori de l’entusiasme i les converses a les tertúlies del Café Colon o els berenars de melindros amb xocolata a casa del Joan Prats, les sortides per veure i escoltar flamenc, les mostres de dibuixos de nens o les votacions populars per decidir l’artista més important del segle XX. Entre el joc i la radicalitat, els adlantistes son burgesos revoltats que prescindeixen de la ortodoxia per a sondejar els espais onírics mentre plantegen la racionalitat arquitectònica amb els membres del GATCPAC.

L’artista i poeta Manuel Viola, amb obra a la col·lecció del Museu d’Art Morera de Lleida, va mantenir relacions amb aquesta associació i la seva gent durant els temps d’estudiant a Barcelona, sent un dels impulsors i ideòleg de la mostra Logicofobista que l’ADLAN va presentar a la llibreria Catalònia de Barcelona l’any 1936. En aquesta connexió entre un home d’esperit surrealista que escriu i dibuixa cap endins i una associació que perpetra esdeveniments literaris i artístics cap enfora, es concep un diàleg, la connexió, entre tres petits fulls de papers 2 i escru Aquest petit arxiu de materials en paper que ara s’ofereix als espectadors de la exposició Connexions, alguns fins ara inèdits, ens permeten ja entrat en segle XXI visualitzar una mínima part de l’ampli repertori d’activitats de l’associació i repensar la importància de les relacions emocionals que constitueixen l’associació ADLAN durant l’època republicana a Catalunya. Les notes de invitació als actes, el llibre de registre de reunions, els escrits epistolars o els informes que es mostres a la vitrina son fragments d’una cartografia que ens il·lumina per a noves narracions sobre la nostra història cultural. Uns petita tria de documents excepcionals que fins ara no havien vist la llum pública i que formen part d’una recent troballa documental que forma part de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) on es troba l’arxiu dels arquitectes del GATCPAC, amics i socis de l’associació ADLAN.

El conjunt i diversitat d’iniciatives que es contenen en aquesta vitrina, ens mostra el perfil ideològic dels seus protagonistes i les posicions crítiques que es debatien. Així com l’esperit entusiasta d’una gent  i un moment excepcional per la cultura catalana. Treballaven desinteressadament per l’art nou, es deixaren fascinar per les arts populars i acabarien cooperant en les missions de salvament del Patrimoni a l’inici de la Guerra Civil. Son exemple de gent que treballa amb gent, exploradors visuals i literaris que van d’allò més proper i comú a grans projectes de futur.

ADLAN no va ser un grup d’artistes com sovint es repeteix, sinó una iniciativa de cultura social que generava vincles amb altres ciutats i comunitats, posant en relació les arts visuals i la literatura, el cinema i les audicions musicals, les arts infantils i les exposicions internacionals, els viatges culturals i els actes pedagògics entre artistes, crítics i públic general. Barcelona, Lleida, Madrid i Tenerife foren localitzadors fonamentals en l’intercanvi de les narratives modernes, així com els enllaços amb Paris per contactar artistes, poetes i editors internacionals. Aquest mapa de ciutats dibuixa la coordinació d’un projecte comú, una xarxa social que no es vol de multituds però si de minories crítiques. Personatges com el poeta i artista Manuel Viola, en trànsit entre Lleida, Barcelona i París, amb l’equipatge del surrealisme logicofobista, exemplifica aquest esperit nòmada i amical de l’associació.

Per aquest motiu el diàleg entre l’artista i l’associació no es basa en una obra concreta, sinó en els papers dibuixats i  manuscrits que intercanviaven. Més enllà de l’obra emmarcada i legitimada, aquesta proposta d’arxiu compartit entre la gent de l’ADLAN i el també adlantista, poeta i pintor, Manuel Viola, abandona el marc per baixar a la taula de treball

Son membres i promotors d’un mateix projecte de futur, d’una comunitat que exerceix l’aprenentatge col·lectiu i la vocació d’experiències pràctiques i polítiques.

Pilar Bonet

Text catàleg Connexions.
Del 9 de març a l’1 d’octubre de 2017
Museu d’Art Jaume Morera

Lleida

http://mmorera.paeria.es/index.php?op=20&module=expos&cad=1&id=88&a=2017

Viola i l’ADLAN, projecte d’arxiu compartit (curadoría+catálogo)