Els anys vuitanta van ser, en la nostra història nacional i local, l’escenari del gran repte per la consolidació de la nova democràcia, sota la consigna  electoral de “La hora del cambio” en la veu de la primera legislatura socialista del 1982. Deixem enrere l’epíleg franquista i les propostes de la Transició per confrontar-nos a la construcció de les bases de llibertat necessària per una nova societat.

Els vuitanta son pur desig de canvi i també l’arrancada d’un cicle de renovació en les polítiques socials i culturals. Una dècada d’entusiasme compartit, de propostes i projectes amb voluntat de futur. Anys prou importants també per l’art i la cultura a Mataró, liderats en tot moment per les polítiques dels grups d’esquerres i la iniciativa de la societat civil.

Un temps que ara ja és història i que poden rellegir en la distància per a valorar-ne les aportacions i repensar els dèficits. Ens referim, de manera general, als anomenats “feliços anys vuitanta” de la legislatura socialista espanyola. Tema que ha estat prou estudiat per historiadors i crítics d’art, tant locals com internacionals, com un fenomen resultant de la emulsió entre la estratègia promocional del govern i les aportacions dels joves artistes. La cultura d’aquest període és constructiva i alhora impositiva, vol ser jove i moderna, però al mateix temps serà cada vegada més oficial i legitimada com a veritable sinònim de govern i acreditació del canvi. A Mataró, a petita escala, també reverbera l’efervescència artística de la dècada, significada per la emergència de nous artistes però també per la progressiva institucionalització de l’art sota batuta del govern a finals dels vuitanta. Una oferta cultural que no hem d’oblidar conviu amb les mancances i limitacions de les estructures i equipaments culturals.

El país s’acaba d’incorporar a la Europa comunitària i la nova identitat política es capitalitza en l’art i els creadors d’última generació. La cultura serà en aquest període el millor antídot contra el passat. Aquesta maniobra aportarà beneficis inicials, però a la llarga convertirà la mateixa cultura en subsidiària de les estructures institucionals, una hipoteca que generarà ben aviat la pèrdua de l’entusiame i l’arribada del desencant. En altres paraules, de la vitalitat cultural passem a la cultura estandaritzada, sense ciutadans ni voluntat crítica. Si en un principi l’art, en especial la pintura, esdevè el gran imaginari visual del nou cicle de la política del nostre país, poc després el triunfalisme deixarà pas al funcionariat cultural i l’oblit de les aspiracions socials i crítiques de l’art, ara en mans dels polítics.

Uns anys d’art i de cultura que ja son història també a la nostra ciutat i que el Museu de Mataró vol donar a conèixer i revisar com a material per a seguir treballant el futur en un seguit d’exposicions en la que s’inclou la proposta ART FORA MERCAT. Mataró anys 80 presentada a l’espai de Ca l’Arenas. Aquesta exposició és el resultat de la recerca i experiència sobre una part de la producció artística a Mataró durant la dècada dels primers governs democràtics. Una mostra que treballa en format d’arxiu i recopila, per primera vegada, una part important dels materials i documents que ens permeten conèixer i revisar algunes de les activitats artístiques que es generen a la ciutat en aquells anys. En aquest cas, el tema d’estudi son les  produccions i accions que tenen lloc fora del petit circuit comercial de l’art i la literatura, sense la dependència a la galeria d’art com a espai mercantil o les editorials més consolidades.

La mostra, a través de quatre àmbits d’informació, posa atenció en produccions artístiques i gestió cultural fonamentades en la exploració dels límits de l’art i la literatura, la experimentació dels llenguatges, la descodificació dels registres estètics, la voluntat de col·laboració, la revisió dels llocs de recepció, la construcció política de l’espai públic, així com la gestió de les futures estructures culturals del govern municipal. Ens referim a treballs autogestionats, on els creadors i els espectadors es fusionen. Produccions sense ànim de lucre que responen a la consigna de “entre tots ho farem” i que igual gestionen la Festa Major com promouen festivals de cultura o edicions de poesia experimental.

A la sala es poden veure i consultar amb atenció materials artístics i també documentació fotogràfica i de premsa sobre aquestes activitats i produccions. Els materials originals, com la ordenació cronològica i conceptuals dels fets, funcionen com una invitació a recordar o descobrir aquests passatges de la nostra cultura local. Petites històries, sens dubte, però molt útils per a entendre els girs de l’art i de la cultura contemporània en general. Esperem que en el futur altres recerques i aportacions puguin ampliar i revisar aquest període, ordenar els materials i fer-ne noves lectures crítiques. No és el propòsit d’aquest projecte dissenyar un memorial del fets, sinó mantenir la construcció de la història.

Efectivament, la transició política des anys setanta també va suposar a la nostra ciutat la emergència de noves corrents i actituds artístiques, menys formalistes i més preocupades pels fluxos conceptuals i socials. Alguns artistes es confronten a la reverència per l’art com a concepte universal de bellesa i exploren els matisos sociològics i interdisciplinars de la producció cultural. El caràcter efímer de moltes d’aquestes produccions, així com la seva capacitat per generar grups de treball o de producció resulta molt interessant com a subversió a la inèrcia més individualista del món de l’art. La poesia visual, el happening, les intervencions a l’espai públic, les edicions d’artista, els fanzins, l’art postal o les instal·lacions esdevenen en els anys vuitanta experiències que involucren a creadors i ciutadans en una aliança compromesa amb la poètica i la política. Son activitats més enllà del mercat i que gestionen una nova comunitat social.

La experiència d’aquesta fraternitat ressona a les consignes de “Les Santes: fem-ne festa Major”, “El Clavé casal de cultura” o “La presó nou Museu d’art Contemporani a Mataró”, reivindicacions transformadores per un futur que encara és possible. Són anys d’entusiasme i pensament d’esquerres, de joves creadors, de gran capacitat d’autogestió i experimentació cultural. Un temps de societat civil que converteix Mataró en una referència de l’art i el pensament contemporani que la dècada següent consolidarà.

 

EXPERIMENTACIÓ POÈTICA

Les arts visuals i literàries son en aquests anys l’espai privilegiat pel debat i la configuració del canvi, la desfeta dels protocols més acadèmics. Ara tot és possible i les aliances creatives entre la imatge i la paraula, o la paraula com a imatge, sedueixen com nous territoris de llibertat. Una producció, la de la poesia experimental, que havia quedat silenciada durant molts anys i que ara reprèn la via de pas entre la literatura i la imatge, aquella fàbrica de nous imaginaris que les avantguardes havien treballat. La experimentació poètica escriu i dibuixa un dels episodis més importants del que passa a la ciutat de Mataró en la dècada dels vuitanta, una producció minoritària però de gran emergència.

Des de la relació entre la poesia i les arts visuals, es posen en circulació nous objectes poètics, edicions de poesia visual, carpetes d’autor, accions literàries i emissions d’art postal. Llegir les imatges i mirar les lletres pot fer canviar la perspectiva del límits gramaticals i estètics. Ara és possible renunciar a les normes i la sobirania d’un únic llenguatge per a experimentar noves llibertats individuals i col·lectives. La poesia ocupa els escenaris de la ciutat, teixint un mapa de relacions entre autores i autors de llocs i formats diversos. Ara el més important és el procés de treball, els vincles de grup i les poètiques lliures. Les edicions, sovint numerades i signades, son obres que emprenen un vol expansiu per tot Catalunya convertint la ciutat de Mataró en un important epicentre poètic.

En aquest àmbits té especial importància les propostes que gestionen els poetes J.M. Calleja i M. dels Àngels Ballbé. La seva capacitat per definir i portar a terme edicions de poesia visual i lectures dels clàssics de la poesia i la literatura catalana d’avantguarda és excepcional, pel nombre de projectes i la diversitat d’autors que involucren. La participació en les seves edicions i accions poètiques d’autors com Pau Riba, Juan Hidalgo, Gustavo Vega, Quim Monzó, Maria del Mar Bonet, Víctor Obiols, Jordi Vallès, Biel Mesquida, Jaume Vallcorba o Carles Hac Mor, entre molts d’altres, converteixen Mataró en un referent de la literatura catalana més experimental. El treball de J.M. Calleja ha estat reconegut i estudiat per especialistes d’arreu del món, la seva aportació en aquesta història dels vuitanta és extraordinària i l’exposició mostra la dimensió de la seva creativitat en tots els àmbits de la sala. La iniciativa de l’exposició Poesia Visual als Païssos Catalans (Sala del Casal Aliança, 1980) defineix un mapa de creació poètica on la nostra ciutat té una localització destacada.

 

INTERVENCIONS I ACCIONS A L’ESPAI PÚBLIC

Ocupar el carrer com a nou escenari cultural, intervenir la rutina de la ciutat o fer de l’espectador un agent que interactua amb les obres, són algunes de les estratègies que usen els artistes per a desenvolupar noves narratives i lectures sobre l’art i l’espai públic.

Es tracta de propostes individuals o col·lectives, fora dels llocs habituals de l’art, que gestionen un nou encontre i experiència entre els ciutadans. Aquesta proximitat entre la gent i els autors, l’alliberament dels espais de treball i la cerca de noves experiències visuals i materials suposa un gran taller de producció per a molts i moltes creadores de la nostra ciutat en aquests anys d’entusiasme i reinvidicacions. Des de la sorpresa, la bellesa, la ironia o la manipulació dels codis socials, la puntualitat de les accions o la temporalitat de les intervencions gestionen projectes que posen en entredit el valor comercial de l’art. Ocupar el carrer és un signe de canvi cultural i polític en plena consolidació de la democràcia, aquest és un valor important en la dinàmica de les intervencios urbanes. No només s’exploren els límits dels codis estètics, també els socials i polítics que s’inscriuen en la concepció i l’ús del espai públic. La popular Proposta d’art a la platja de Mataró, la primavera del 1981, assenyala l’inici d’una convergència creativa entre artistes de diferents àmbits i augura un nou cicle de l’art a la ciutat. Els 13 autors configuren un espai de trobada entre artistes i espectadors, un lloc on esborrar límits i distàncies.

Els concerts de violí i les mostres d’art al carrer de Ferran Teres, les instal·lacions poètiques de J.M. Calleja, les propostes urbanes del col.lectiu CAPS.A. o les construccions efímeres de Jaume Simon, podem descriure molt bé l’esperit de transformació de l’art en aquests anys. Més enllà de la pintura o l’escultura, les accions o intervencions a l’espai públic no abandonen l’experiència estètica però es confronten a nous escenaris i processos de treball. Episodis que ara, vist en el seu conjunt, generen un dels àmbits de més impacte visual dins el marc de l’exposició. El projecte de la gran escultura articulada, la Matarona, de Jaume Simon i Jordi Cuyàs, o les instal·lacions dels artistes a l’antic escorxador de la ciutat en la proposta MATAR, OH!, no només comprometen el topònim de la ciutat sinó que han quedat gravades en la memòria visual de molts ciutadans. Uns episodis que caldrà estudiar més a fons en properes recerques de història i crítica d’art per tal de llegir-los en relació a mapes més internacionals.

 

EDICIONS D’ARTISTA

Des de l’autoedició, artistes i literats porten a terme projectes que son una forma de resistència a la cultura oficial i l’hegemonia de la pintura. El llibre d’artista, l’objecte poètic, el fanzine, la publicació satírica o la revista objectual són alguns dels formats que adopten aquestes empreses editorials fora del circuit comercial. Uns projectes es situen en la experiència textual, altres tenen més vocació de poesia visual o d’acció poètica i algunes edicions esdevenen artefactes que impliquen al lector en un exercici de manipulació més performàtic.

En la genealogia històrica de la revista satírica, La Pipa d’en Roc manté la pràctica de l’humor gràfic i el text crític, ja iniciada a mitjans dels anys setanta, com a confrontació a les propostes municipals i les inèrcies ciutadanes. Els autors d’aquesta publicació són gent compromesa políticament que coneix molt bé la ciutat i les seves patologies. En un altre registre estètic i conceptual, el fanzin In Contione reuneix joves artistes de la ciutat, vinculats a les arts visuals, la música i la literatura, que tenen en la publicació un espai d’intercanvi generacional de perspectives més conceptuals.

Les edicions de caràcter objectual estan molt ben representades per la revista objecte CAPS.A. i les Edicions de Sobretaula de Jaume Simon, publicacions que cal manipular i regirar entre la sorpresa, el joc i la deconstrucció lectural. Les obres originals i la seva reproducció formen part d’aquest projecte expositiu com a protagonistes d’iniciatives anteriors al món digital, ara vestigis de la creació gràfica més artesanal. Per aquest motiu, assenyalant unes tècniques que ja han desaparegut, la tipografia dels titulars de la exposició ha estat feta amb letraset, usant tipos transferibles que reneguen de la perfecció i es distingeixen en la humanitat de la imperfecció. Les edicions d’artista en els vuitanta utilitzen sistemes de producció i reproducció industrials i artesanals, molts dels exemplars estan fets a mà i cada un d’ells és una veritable peça única.

La difusió d’aquestes edicions es feia directament al carrer, sense intermediaris. Sovint els exemplars els distribuïen de forma gratuïta o bé per subscripció, mai el preu importa més que el valor de la experiència. Cada projecte reuneix artistes de registres diversos, tots ells sota la consigna de la independència i la col·laboració. Moltes d’aquestes produccions ara formen part dels arxius d’art contemporani, com el del MACBA, i d’algunes  col·leccions privades d’art. Aquesta exposició ha lograt reunir-ne alguns exemplars i ha de servir per incentivar la seva catalogació i conservació als arxius de la nostra ciutat.

 

PROJECTES DE COL·LABORACIÓ

La falta d’estructures de producció cultural per part del govern municipal, obliga a tàctiques de relació entre els autors i diverses entitats de la ciutat. Així, algunes propostes d’art fora mercat tenen com a escenari de recepció espais com la Sala del Casal Aliança, la llibreria Submarí Groc, el Museu de Mataró, l’aparador de la llibreria Robafaves, el festival de cultura Art/Pista o les pàgines de la revista MataróEscrit.

Son projectes de col·laboració entre l’art, la literatura, el teatre i la música, fora de la cultura més tradicional i en relació amb els nous aires de llibertat que viu la ciutat en aquests anys. La iniciativa del festival de cultura Art/Pista posa en relació el món del teatre amb la música i les arts plàstiques, fent coincidir els dies de la Festa Major amb activitats a l’aire lliure. La proposta Aparadors. Proposta 19, activa una ocupació artística dels aparadors comercials de la Riera que transforma durant uns dies l’aspecte del centre de la ciutat gràcies a la cobertura del programa d’Art/Pista, que també avala la controvertida intervenció 4Propostes al solar del enderrocat Cinema Modern a l’any següent. Per altra banda, les intervencions a l’aparador de la llibreria Robafaves enceten una nova línea de col·laboració entre els artistes i el món de les lletres.

En aquests anys Mataró descriu un territori cultural que serà, poc a poc, un referent de contemporaneïtat a Catalunya. L’exposició posa a sobre la taula registres documentals dels fets, les crítiques i les imatges dels protagonistes. Els materials originals són valuosos perquè ens permeten seguir rellegint la nostra història, fràgils en la seva consistència materials però potents en la seva capacitat per a generar lectures del passat més recent. L’art no és només mercat, la creació és un itinerari d’experiència de sentit que tant sols es pot verificar en la relació i l’intercanvi. Aquesta exposició posa atenció en aquest fet i agraeix la producció dels i les artistes, la iniciativa municipal del projecte i la col·laboració de tots aquells que han aportat materials per a la construcció de l’arxiu: J.M. Calleja, M. dels Àngels Ballbé, Jordi Cuyàs, Jaume Simón, Jordi Gasull, Ferran Teres, Josep Rodri, Josep Clariana, Àngels Soler.

ART FORA MERCAT. Mataró anys 80 és un petit espai per la interpretació cultural i social de la nostra ciutat, els documents reunits exploren en les dinàmiques de l’art i la poesia la maduresa d’una societat i un sistema de producció simbòlica. Els materials que s’exposen són molt propers i locals, no els volem ni exaltar ni degradar, només interpretar-los i mantenir així el pols crític sobre la cultura i la seva història a Mataró. Un capítol més.

 

Pilar Bonet

Historiadora i crítica d’art, professora d’art i disseny contemporani a la Universitat de Barcelona i Universitat Ramon Llull.

Text catàleg

http://culturamataro.cat/ca/agenda/article/art-fora-mercat-mataro-anys-80-3103

ART FORA MERCAT. Mataró anys 80 (curadoría+catálogo)