La cultura visual en el tempguerrillero-rojos de la República

Els anys anteriors a la Guerra Civil van ser un període molt regirat, tant en els debats públics i els esdeveniments polítics com en els rumbs culturals. Un temps en què l’art, les arts en general, deixen de ser, o de voler ser, un reflex de la vida tranquil.la i els ordres institucionals, o bé un pamflet de vocació intimidatòria, per esdevenir un material de debat sobre la sensibilitat dels nous temps i així donar compte d’un context més ampli de relacions i canvis en un període de crisi generalitzada i grans esperances de renovació.

Els anys de la Segona República es dibuixen com la voluntat d’una societat i una cultura moderna en un país encara feudal: un període de grans problemes i també de grans ideals de modernitat.

Proclamada la República, a partir del 1931 el nou esperit social del govern popular guiarà un estat d’esperança de poca base real però de gran energia humana. Un període històric que es disposa a encarar múltiples i diverses rehabilitacions i noves gestions de la cultura, l’economia i la societat d’un país del tot contradictori. I en aquest ambient agitat, la producció i el debat per una nova cultura serà un dels trets identitaris de la nova societat urbana dels anys trenta, una societat que s’instrueix en català a l’escola laica i que es trasllada en automòbil, que escolta la ràdio i gaudeix de la música enregistrada, que creu en els beneficis de l’esport i la vida sana, que no renuncia a viatjar i estar connectada amb la resta del món…Una societat oberta i progressista, encara que de cap manera no es pot pensar en una única cultura social a l’etapa republicana, ni tampoc en un model ideològic uniforme.

descarregar article complet

La cultura visual en el temps de la República