David Bestué: El día que José María Aznar ganó por segunda vez las Elecciones Generales, desplacé un centímetro a la derecha todos los objetos de mi habitación.

Aquesta descripció d’una acció personal a l’espai domèstic és al mateix temps el títol novel·lat que David Bestué proposa a una imatge fotogràfica en la que els referents històrics es fonen amb les formes de vida, a la manera de les genealogies que Nicolas Bourriaud recerca en el marasme de la modernitat.

Amb aquest gest, l’art construeix i experimenta tot allò de nou i desconegut que conté el present i les seves variants més anodines i absurdes, més precàries i gens èpiques per la voluntat de ser només això: una realitat. Les accions, els incidents, que proposa i recopila David Bestué a través de fotografies i textos poden ser purament mentals o bé escèniques i relacionals. Les imatges i els escrits, les maquetes o els residus visuals de les situacions, funcionen com a postals o souvenirs del procés de trobada. Bestué treballa a partir d’un sistema nanotecnològic que li permet anar de les accions urbanes, passant per les domèstiques, fins a les personals i possiblement acabar amb dispositius a nivell atòmic o molecular. El conjunt del seu treball, entre l’humor i les emocions, suposa una tremenda i lúcida reflexió sobre les metamorfosis i complexitats de la nostra història, la arquitectura, la sexualitat o les relacions interpersonals (a la manera de Kafka, Vila Matas o Roth).

En la deriva dels moments personals i els models socials, tots els “incidents” passen en un present continu, inquiet, fluid i incert que l’artista captura sense recórrer a les formes grandiloqüents, utilitzant materials fràgils i escenaris sempre provisionals. La petita fotografia permet captar l’obra com a esdeveniment a escala reduïda. Ara bé, és una realitat tan esquiva amb el temps, els recursos del llenguatge, la historia o l’autobiografia que es capaç de contenir en un gest mínim, un objecto o una situació casual, tot un llegat de trama sociològica, sexual, espiritual, econòmica, estètica o política.

Les imatges de David Bestué són com les rimes que canten el grup Feria: tiempo libre/sexo libre/bufet libre/barra libre/cuba libre… Textos entre pregaria budista, aforisme filosòfic, eslògan publicitària, cançó enfadosa o proclama llibertària. Joc de paraules que des de la nimietat ens provoca un deliri de sentits, com la bogeria del avorriment que s’esforça en raonar la espontaneïtat.

Les sèries de treballs que l’autor va desenvolupant a partir d’imatges, textos i dibuixos, des de les petites accions i reflexions estètiques, combinen la ironia i el humor amb revelacions compulsives de tristesa, malenconia i un cert misticisme sense dogmes (Ying Yang és l’encontre a l’atzar entre una esfera estàtica i urbana amb un fluid corporal). L’espai i la geometria composen les situacions i donen organització a les sèries, imatges que mantenen una escala més de llibre editat o àlbum personal que no pas d’objecte estètic autònom.

Les seves accions a petita escala poden ser paròdies i alhora homenatges els grans noms de l’art i el pensament del nostre segle (Estructura saliendo a la calle és una mini escultura minimalista de Sol Lewitt desencaixada i perduda a la via pública que ens provoca més tendresa que reverència), o també nous paradigmes urbans (Altavoz con música salsa y lamparita modernista és una realitat antropològica sobre la cultura de Barcelona) o una captura de moments d’intimitat (Sombra delante de edificio…) com també tàctiques per involucrar creador i lector demanant a un poeta que faci allò que escriu (Hacerle hacer a un poeta lo que escribe).

Les produccions de David Bestué no són ni missatges, en el sentit unidireccional i de certesa semiòtica del terme, ni tampoc interpretacions, enteses com a formes subsidiàries de la veritat, menys encara són axiomes de res ni per a res. Com ell mateix apunta, “són un recurs provisional de retorn al sentit”.

INCIDENTS_David Bestué

pilar bonet

mataró-siracusa, juliol 2006

David Bestué: El día que José María Aznar ganó por segunda vez…