Jaume Muxart. El sol és de color blau … Els paisatges al.lucinats de Muxart.

La disciplina del paisatge és una de les manifestacions més identitàries de la pintura de tots els temps. En la visió de l’entorn natural, del paisatge, l’individu troba la dimensió més lliure de l’existència, la seva experiència i la seva poètica: allà on tot és possible.

Pintar el cel, interpretar la seva magnitud; representar la perspectiva i l’escala del món físic; capturar la llum i els colors de la immensitat aèria o escenificar les seves energies, són algunes de les passions que han conduït l’experiència pictòrica de l’artista Muxart en els darrers mesos i que ara ens presenta en format d’exposició sota el títol “paisatges al·lucinants”. Dos termes ben explícits que de manera descriptiva ens remeten a una llarga sèrie de pintures saturades de color i de força gestual, imatges on tot és possible: el sol comparteix espai amb els astres nocturns, els colors són pluja sideral i els cims o les arquitectures contornegen un lloc en perpetu moviment interior.

A Muxart, disciplinat i alhora intuïtiu, assenyat i arrauxat com sempre, li agrada treballar en sèries temàtiques. La figura, els objectes, els interiors o el paisatge, són punts de partida i objectius temàtics a través dels quals l’artista viu una intensa experiència del dibuix i el color, en especial del color com a amfitrió exquisit de la pintura. Muxart usa el color lliure, sempre fruit de la intuïció i del gust per les harmonies clàssiques i tanmateix irreverents. Aquesta és una de les seves principals qualitats com artista: saber que el sol també és de color blau…

Sense solució definitiva, aquestes pintures de Muxart assumeixen la facultat de no representar, sinó d’existir; d’afirmar i negar a un temps allò absolut i allò fragmentari de la natura, l’interès individual i el col.lectiu. L’obra esdevé autorreferencial, no apel.la ni evoca res que no sigui ella mateixa dessota un extraordinari estol cromàtic. A prop de l’abstracció, vorejant els marges de la representació, les pintures signifiquen  l’abolició de les distàncies entre el signe i el sentit, confrontant a l’home a una nova experiència de l’espai i el temps.

Ara, en aquests paisatges, pintats simultàniament durant dies i dies de plaer i esforç creatiu, l’imaginari es desborda entre taques i línies de força que arquitecturen unes composicions de gran vibració plàstica. Són paisatges impossibles, però sabem que els millors paisatges sempre són esquius a la raó i la visió de la retina. L’artista prefereix el pols interior a l’hora de decidir una gamma o una combinació cromàtica, s’afana en deixar lliure la força del color i es reserva la responsabilitat de fer imatges que ens embolcallen.

Artista, professor i home savi, Muxart sap dels perills i les obsessions de la pintura. Per això la seva obra no s’amaga

Jaume Muxart. El sol és de color blau.