Nos seduce la hipótesis de una historia del arte sin objetos. Un relato donde riman los gestos y la desaparición material, la autodestrucción, la repetición obsesiva, la copia, el decrecimiento productivo, la liquidación del autor o la autogestión de recursos. Gestos que tensan el sentido del sistema del arte hasta su autoinmolación. Un escenario donde maquinar nuevos potenciales sobre la radicalidad política del arte, siguiendo la inscripción terrorista del “todo es arte” de Ben Vautier. » Continue Reading…

La rutina pot ser una forma de potenciar la creativitat, una estratègia per empeltar el temps de la imaginació amb el cicle vital, amb el ritme del dia a dia. La creativitat acotada per pautes que es repeteixen sense necessitat de sotmetre el talent a la ansietat de la originalitat diària, serveix per a generar una imaginació que desplega el vol. La rutina forma part de l’hàbit de la creació, estableix el ritual que permet un cert automatisme per topar-se amb el desconegut.

El personatge de l’Autodidacta, de la Nàusea de Sartre, passava cada dia les mateixes hores a la biblioteca i llegia els llibres seguint un ordre alfabètic, sense discriminar altres estímuls lectors, tenia una pauta estricta per a la gestió del seu autoaprenentatge. » Continue Reading…

Cada dia un collage: Imanol Buisan, la rutina creativa (curadoría+catálogo)

Un Museu històric sempre és un arxiu. És a dir, un contenidor de documents ben ordenats i preservats que ens permeten generar narracions sobre el passat d’un personatge, una comunitat o territori a partir de dades tècniques i troballes materials o gràfiques. Qualsevol arxiu sempre funciona amb un estricte codi d’ordenació i classificació, determinat per una veu autoritzada o protocol institucional.

Malgrat aquesta severa metodologia de treball, la seva funció ha de servir per a posar en circulació nous relats sobre la memòria històrica sense perpetuar-la com una concepció de realitat única o veritat absoluta. » Continue Reading…

UNA LECTURA A L’INTERIOR DEL MUSEU: Casa negra, Casa blanca, Olga Olivera-Tabeni (catálogo)

Psicoanàlisi de l’statement

Un dels fets menys analitzats de la cultura actual és la funció de la formació artística, em refereixo a la més acadèmica. Però, sens dubte, podem explicar la història i el sistema de l’art al nostre territori fent una radiografia crítica del que ha passat, per exemple, a la Facultat de Belles Arts de Barcelona.

Del que ha succeït en els darrers anys a les aules i plans d’estudi i especialment del que passa quan els estudiants en general acaben la formació oficial per encarar el veritable procés de sentit de la seva activitat. És a dir, el que passa durant el ritual de pas cap a la seva autonomia d’acció. » Continue Reading…

Psicoanàlisi de l’statement. La professionalització dels artistes (libro)

Al llarg de tres mesos i en vuit museus d’Andorra, s’ha desenvolupat i presentat un singular projecte cultural que reuneix creacions d’11 artistes que treballen en el territori andorrà: “Una altra mirada és possible. Recerca d’estereotips de gènere en l’espai museogràfic andorrà”. Un esdeveniment d’art que s’integra a la BienalMAV, Mujeres en las Artes Visuales, en el context espanyol. La grandesa de la iniciativa s’ha d’avaluar en la capacitat que ha demostrat per gestionar un projecte que posa en relació a creadors visuals, dispositius museogràfics, gestió cultural i públics. Una ocasió excepcional de trobada, intercanvi i experiències que han aportat noves dinàmiques de treball i nous coneixements a totes bandes. » Continue Reading…

Recerca d’estereotips de gènere en l’espai museogràfic andorrà (tutoría+catálogo)


Lenguaje esférico

En sus dibujos y obras no hay distancia entre el pasado y el futuro, no existe el arriba o el abajo, nada es una experiencia lineal ni cartesiana, todo coexiste en un mismo plano de experiencia fluídica y espiritual. Sin jerarquías, su lenguaje es esférico.

La médium y artista Josefa Tolrà (1880-1959) genera un nuevo círculo de mujeres visionarias en esta exposición que se presenta en el espacio de arte Dosmilvacas de Ponferrada y que forma parte del programa de la Bienal Miradas de Mujeres 2016. Las obras de 6 autoras contemporáneas comparten espacio junto a los extraordinarios dibujos de la médium Josefa Tolrà.

Todas ellas, mujeres sensitivas, nos invitan a retomar las sendas de la creatividad femenina como forma de experiencia y conocimiento. Un reto que ellas asumen para explorar lo desconocido del mundo interior, los orígenes, y tomar las riendas de su vida desde la experiencia del espíritu. » Continue Reading…

Lenguaje esférico: Josefa Tolrà, Loreto Blanco, Lidia Fané, Èlia Llach, Ita Puig, Reme Remedios, Bea Romarty (curadoría+texto sala)

Nix, un ensayo sobre lo invisible

Ciertamente es una palabra enigmática: Nix. Un término que el artista Àlvar Calvet toma como enunciado para reunir y exponer sus últimos trabajos en el Museu d’Art Modern de la Diputación de Tarragona. Obras realizadas en tiempos distintos y que coinciden en explorar el exterior de la imagen, aquellos espacios de lo desconocido que siempre han marcado su singular trabajo en la pintura.

Esta palabra de tres letras responde a una clave mitológica: Nix es, en nuestra cultura, la diosa primordial de la noche, la figura de quien habita en la oscuridad y huérfano de luz transita por los sutiles espacios de la visión. Y, precisamente, las obras que ahora nos presenta recorren los mundos no accesibles a la retina, son una experiencia sobre lo invisible y la ceguera. También sobre la posibilidad icónica del alma más allá de los ojos que ven. » Continue Reading…

NIX, un ensayo sobre lo invisible. Alvar Calvet (catálogo)

Elles son indispensables

Us presento aquest petit àlbum, fragments de dones artistes i de cossos que es desvesteixen per vestir-se de forta presència i revolta. La meva interpretació, dins del Seminari “El cos indispensable”, desitja integra-se als continguts i les obres d’aquesta exposició que ens reuneix avui al centre d’art de La Panera: Vestir i desvestir cossos. Fenomenologies d’aparició.

LAURA. Vaig conèixer a la Laura a través d’una postal que tenia a la bústia. Era la informació d’una exposició a la sala Montcada de Barcelona, el 1998. Sentí un fort impacte. La vaig clavar amb una xinxeta a la paret del menjador. De fet aquesta imatge m’acompanyà fins que em vaig mudar de casa. Ara no la tinc, però l’efecte perdura. » Continue Reading…

Elles son indispensables: Laura, Catherine, Esther, Del Lagrace, Simone (ponencia+catálogo)

Arts Coming, un nou mercat de l’art i la cultura

Vivim un temps de canvi. Aquesta frase és el titular de premsa més reiterat i també la constatació general d’un procés de transformació. Sabem que alguna cosa ha acabat. No discernim els perfils d’aquest nou episodi, però vivim de ple el desassossec del gir i valorem la direcció que emprèn. Tots els àmbits de la societat, també el de la cultura com a marc de producció de coneixement i l’art com a possibilitat de l’experiència, estan afectats.

En aquest nou cicle, el paper de l’artista i la funció de l’art assumeixen responsabilitats més ètiques i sovint menys avaladores d’una estètica autocomplaent o de servitud al mercat. No és gens difícil observar-ho. » Continue Reading…

Arts Coming. Contemporary art editions (artículo)

Els anys vuitanta van ser, en la nostra història nacional i local, l’escenari del gran repte per la consolidació de la nova democràcia, sota la consigna  electoral de “La hora del cambio” en la veu de la primera legislatura socialista del 1982. Deixem enrere l’epíleg franquista i les propostes de la Transició per confrontar-nos a la construcció de les bases de llibertat necessària per una nova societat.

» Continue Reading…

ART FORA MERCAT. Mataró anys 80 (curadoría+catálogo)