Tagged: art català

Els anys vuitanta van ser, en la nostra història nacional i local, l’escenari del gran repte per la consolidació de la nova democràcia, sota la consigna  electoral de “La hora del cambio” en la veu de la primera legislatura socialista del 1982. Deixem enrere l’epíleg franquista i les propostes de la Transició per confrontar-nos a la construcció de les bases de llibertat necessària per una nova societat.

» Seguir leyendo…

ART FORA MERCAT. Mataró anys 80 (curadoría+catálogo)

LIAISONS, Ramon Guillen-Balmes 

Les ‘eines’ són per aquest artista, des del seu primer projecte el 1982, mediadores perfectes per pensar sobre l’art, construir les escultures i dialogar amb els altres. Les obres que ens ha llegat Ramon Guillen-Balmes estan fetes de materials inusuals, de formes útils i ofertes emotives que escurcen tota distància entre l’autor i l’espectador.

El ‘material’ de treball que utilitza és poc convencional: el feltre, la fusta, l’aigua, el suro, la sorra, el metall, el paper, la fotografia o el gest. Sempre al servei del concepte i no del cànon escultòric, l’artista dibuixa i escriu, retalla, cus i fotografia acoblant imatges i narratives més enllà dels protocols. En la plenitud d’un humanisme contemporani. » Seguir leyendo…

Ramon Guillen-Balmes 1954-2001 (catálogo)

Isabel Banal. Amb les pedres

Recordo la història d’un artista que creia en l’ànima de les pedres. Per a ell, aquests retalls de geologia no eren formes abstractes, sinó concretes. Les pedres eren un model per al despullament plàstic, pura creació com ho és una fruita o una flor. El mateix artista sabia que les pedres són plenes
d’entranyes, que són alhora matèria, aigua i aire.

Un poeta amic seu va escriure sobre aquelles “pedres amb ànima” que feia l’artista, destacant que l’adornament pompós s’havia sacrificat en una sobrietat quasi exagerada i que l’autor cercava una manera d’expressar-se evitant tota frase inútil: “les escultures d’aquest artista ja no volen ser escultures”, deia l’amic. » Seguir leyendo…

Isabel Banal. Amb les pedres

Jaume Muxart. El sol és de color blau … Els paisatges al.lucinats de Muxart.

La disciplina del paisatge és una de les manifestacions més identitàries de la pintura de tots els temps. En la visió de l’entorn natural, del paisatge, l’individu troba la dimensió més lliure de l’existència, la seva experiència i la seva poètica: allà on tot és possible. » Seguir leyendo…

Jaume Muxart. El sol és de color blau.