Tagged: art i espai públic

Mireia Sallarès. Los Monumentos a la vida vivida

Habla con pasión y gesticula con las manos. Mireia Sallarès es una gran narradora de historias y prefiere la primera persona. Lleva muchos años tras los registros de vidas vividas, de aquellas realidades que consigna como verdadero patrimonio de la humanidad: “no se trata del derecho a la vida, sino del derecho a la vida vivida”. Por ello sus personajes y los relatos son intensos, fronterizos y subversivos. Con frecuencia en voz de mujer. » Seguir leyendo…

Mireia Sallarès. Los Monumentos a la vida vivida (artículo)

 

Anna Taratiel. Cristalogramas

Como en un relato fílmico en el que la cámara avanza en picado sobre una ciudad, lacerando sus estructuras cristalinas hasta submergirse en un microcosmos geológico, las pinturas y los dibujos que presenta Anna Taratiel mantienen puntos de visión aérea que nos confunden en el espacio de una apariencia urbana y al mismo tiempo mineral. » Seguir leyendo…

Anna Taratiel. Cristalogramas.

El disseny i l’art actual, una parella R+D+I

El debat sobre la funcionalitat, també el litigi entre la bellesa i la practicitat, han animat els múltiples discursos sobre la naturalesa de l’art i la pragmàtica del disseny. Art i disseny, en relació o antagonisme, han estat termes protagonistes de debats i controls policials de tota mena des del segle XIX. Una dialèctica que finalment només esdevé productivitat des de la transferència de sabers, però inútil des de la controvèrsia de la jerarquia cultural. » Seguir leyendo…

El disseny i l’art actual, una parella R+D+I

 

Jens HaaningNúria Güell. Les pràctiques artístiques i el món real

En un barri de població turca al centre d’Oslo,  l’artista danès Jens Haaning instal·la un altaveu  amb l’enregistrament d‘una casset que conté  acudits populars turcs: Turkish Jokes. En el mateix   projecte també penja cartells amb les narracions  escrites en aquesta llengua. Si el vianant no és turc,  els missatges passen desapercebuts, ja que no es  pot involucrar en les històries; en canvi, si qui  passa pel lloc és de parla turca fàcilment esclata a riure visualitzant així, amb un gest distès, la seva identitat.
Mitjançant aquesta discreta intervenció  l’artista, per uns moments, capgira la dinàmica habitual d’un espai públic que discrimina les altres llengües, les minories culturals. » Seguir leyendo…

David Bestué: El día que José María Aznar ganó por segunda vez las Elecciones Generales, desplacé un centímetro a la derecha todos los objetos de mi habitación.

Aquesta descripció d’una acció personal a l’espai domèstic és al mateix temps el títol novel·lat que David Bestué proposa a una imatge fotogràfica en la que els referents històrics es fonen amb les formes de vida, a la manera de les genealogies que Nicolas Bourriaud recerca en el marasme de la modernitat. » Seguir leyendo…

David Bestué: El día que José María Aznar ganó por segunda vez…