Tagged: art i política

Le Corbusier quemado en Bogotá

En Queimada, obra de Pontecorvo protagonizada por Brando en 1969, el fuego es la gran alegoría de la insurrección y una muy buena lectura sobre las dificultades de la independencia política y económica en los países latinoamericanos. Un alegato en contra del colonialismo, el capitalismo y la esclavitud. Es decir, la rebelión contra la tiranía del modelo político y económico europeo. » Seguir leyendo…

‘I go to church. I rape women’

Entre sombras, el cuerpo de una mujer relata en voz ajena el testimonio de la alienación: Voy a la iglesia. Violo mujeres / Voy a la iglesia. Violo mujeres / Voy a la iglesia. Violo mujeres. Verdadera letanía de fe y violencia extrema.
Afirmaciones que sintetizan las contradicciones de la ortodoxia religiosa y sus prácticas sexistas.
Este vídeo, Double Bubble (2001), es de la artista Maja Bajevic, nacida en Sarajevo, y forma parte del proyecto Habeas Corpus que se ha presentado en el espacio del Centre d’Art de Tarragona. » Seguir leyendo…

I go to church. I rape women.Maja Bajevic y Raquel Friera en el CA Tarragona

 

Anticipar la Utopía. Xavier Arenós en la galería Valle Ortí

Demasiado manual de instrucciones. El código de un programa de usuario parece hoy por hoy el lenguaje perfecto y funcional que podemos aplicar en cualquier ocasión. Tenemos en el libro de instrucciones la literatura perfecta y la herramienta feliz que nos salva de la ansiedad, del desvarío o de la exclusión social. » Seguir leyendo…

Anticipar la Utopía. Xavier Arenós en la galería Valle Ortí

La construcció simbólica de la dona

Ser dona en un món en procés de transformació. Per a moltes artistes, a partir dels anys setanta, ja no resulten vàlides les preocupacions de l’art associades amb la tradició de la modernitat —l’art preocupat per la innovació de les formes, per conservar la puresa de l’estil o aconseguir el sublim estètic—, sinó que prefereixen atendre aquelles qüestions relacionades amb el creuament de conceptes i valors que construeixen la cultura visual i la seva relació amb les institucions i els agents que hi participen; com també les formes de representació que genera el món visual, en especial la identitat sexual i la vida social. » Seguir leyendo…

ALFREDO JAARAlfredo Jaar. És difícil

Hi ha dues expressions que l’artista Alfredo Jaar repeteix quan presenta el seu treball en públic, o quan dialoga a l’entorn de tota itinerància creativa: és un privilegi, en memorar la possibilitat de dedicar-se a l’art, i és difícil quan planteja la responsabilitat vers els altres que implica tota acció estètica. Dues expressions breus, aparentment lacòniques, que denoten, no obstant, el registre moral i la talla intel·lectual d’aquest artista, així com la seva implicació crítica amb la pràctica visual, sempre errant i àrdua. » Seguir leyendo…

Alfredo Jaar. És difícil