Tagged: David Bestué

Viva la República! 

La naturaleza de la obra única tiene gesto soberanista, a la manera de una monarquía incuestionable y algo patosa. Frente a este modelo de gobierno estético, el artista con frecuencia se pasa al frente republicano, más popular y laico, del ejercicio editorial.

Los libros hechos por artistas han sido y siguen siendo, ahora con más empeño, la posibilidad de obras más accesibles y menos especulativas en el mercado.
Por suerte, tenemos múltiples casos de estudio y variadas experiencias editoriales de objetos libro, en ediciones ilimitadas, que nos proponen leer en toda la plenitud del término el proyecto del artista sin pasar por el parquet de cotizaciones. » Seguir leyendo…

Viva la República! Libros de David Bestué, Serafín Alvarez, Cristian Herrera Dalmau (artículo)

David Bestué: El día que José María Aznar ganó por segunda vez las Elecciones Generales, desplacé un centímetro a la derecha todos los objetos de mi habitación.

Aquesta descripció d’una acció personal a l’espai domèstic és al mateix temps el títol novel·lat que David Bestué proposa a una imatge fotogràfica en la que els referents històrics es fonen amb les formes de vida, a la manera de les genealogies que Nicolas Bourriaud recerca en el marasme de la modernitat. » Seguir leyendo…

David Bestué: El día que José María Aznar ganó por segunda vez…

El secret

El secret  és sempre una sospita, una il·lusió, un desig. És el suport de la literatura, el talismà del filòsof, el repte de la ciència i un antídot per a les veritats. El secret, a diferència del misteri, sempre és quelcom relacional, viu entre nosaltres i es guarda a sí mateix fugint dels grans rituals públics. El secret és mòbil i actiu, clandestí i insumís, però mai és silenci sinó paraula, gest, objecte d’intercanvi i comunicació.

El que més m’agrada del secret és la seva naturalesa de confident: el secret és inseparable de la existència de l’altre; el secret existeix perquè es pot compartir. El misteri, en canvi, no pot passar de mà en mà, de mirada a mirada, ja que no és tangible ni visual: és un “no res” guardat pels seus sacerdots, un nom que es remet a ell mateix. » Seguir leyendo…