Tagged: Dors Profús

Mireia Sallarés. El no-res blanc

‘He passat la major part de la meva vida dormint, l’altra esperant un miracle, meditant sobre l’innascible […] Quantes vegades he desitjat que la meva filla fos la meva mare, que el meu fill fos el meu pare. Sovint –sovint!

Ésser adulta, no ho aconsegueixo i no puc pas canviar: no puc canviar la meva espera, la follia, l’eterna demora de l’arribada del miracle. El prodigi que no sabré descriure, sí, el miracle al qual dedico aquestes pàgines. El meu miracle l’hauré de pagar. Per a que concedeixi d’aparèixer, per tenir aquesta gràcia, caldrà pagar un preu. Serà breu, com tot allò que pertany a l’ordre del meravellós.’ (Notes d’una anèmica, 1957-58, Unica Zürn) » Seguir leyendo…

Mireia Sallarés. El no-res blanc.