Tagged: fotografia

 

El hombre que pasaba. Beijing, Domingo 25 de Abril del 2009

De camino hacia el momento inaugural de ART BEIJING-PHOTO BEIJING 2009 “me he topado con un hombre que pasaba” (remake de un verso de poema urbano). Ante la valla publicitaria de la feria de arte contemporáneo, un obrero de casco amarillo se ha apeado de la bicicleta y mira ensimismado, perfectamente inmóvil, las imágenes que informan del evento.

» Seguir leyendo…

Miratge i desig: retrats i paisatges de Catherine Opie

En la seva obra “autoretrat” (Cutting, 1993), Catherine Opie renuncia a mostrar el rostre com imatge identitària i ensenya la seva esquena nua on veiem un dibuix de grafisme infantil fet a cop de ganivet sobre la pell. Els traumatòlegs diuen que l’esquena és la part del cos que sustenta la pesantor existencial, en ella el traçat del dibuix, a carn viva, està pintat amb el color de sang que desprèn la ferida. » Seguir leyendo…

Miratge i desig: retrats i paisatges de catherine opie

La casa com a espai inevitable

La representació de “la casa” és una imatge ancestral i universal, un símbol per expressar la vida interior i al mateix temps la vida en comunitat. La imatge d’una casa visualitza perfectament el dins i el fora de l’experiència existencial i de les seves derives. El dins és l’espai de la protecció, el lloc privat on expandir la intimidat; el defora és l’espai de relació, el lloc comunal. Dibuixar una casa és des de la infància una forma bàsica del llenguatge emocional: l’arquitectura domèstica està feta d’elements tangibles i també d’intangibles com la memòria o les emocions. » Seguir leyendo…

La casa com a espai inevitable. Raquel Friera

La construcció simbólica de la dona

Ser dona en un món en procés de transformació. Per a moltes artistes, a partir dels anys setanta, ja no resulten vàlides les preocupacions de l’art associades amb la tradició de la modernitat —l’art preocupat per la innovació de les formes, per conservar la puresa de l’estil o aconseguir el sublim estètic—, sinó que prefereixen atendre aquelles qüestions relacionades amb el creuament de conceptes i valors que construeixen la cultura visual i la seva relació amb les institucions i els agents que hi participen; com també les formes de representació que genera el món visual, en especial la identitat sexual i la vida social. » Seguir leyendo…

els malalts de la casaMarta Darder. Els malalts de la casa

Les natives nord-americanes dels boscos de l’est, els primers en ser destruïts pels europeus, tenien el costum de teixir màscares amb fibres vegetals que portaven durant les seves cerimònies curatives, els rituals per la sanació dels malalts de la casa. Aquestes màscares no estaven destinades a ocultar el rostre de la portadora, sinó a afavorir la transformació de la dona en el seu propi esperit, un procés de reconeixement de la força interior. Aquestes cerimònies s’anomenaven de “fals rostre”, i les dones portadores cosien la màscara amb cordill fet de fulles de blat de moro.
La seva relació amb els cultius cél.lics i les feines de teixir, la seva experiència de la fertilitat, la seva identificació amb els rituals estacionals, els hi conferia una gran presència protectora dins la casa. Eren artistes i sanadores, la màscara era un element més de la vida domèstica. » Seguir leyendo…

Marta Darder. Els malalts de la casa

Marta Darder. Una casa mossegada pel mar

El viatge és, finalment, un arxiu personal d’imatges. D’ací i d’allà anem fent recopilació d’instants, parem amb l’artilugi fotogràfic sensacions i emocions a les que consignem una icona, com si fos el títol d’un poema: un text breu per a condensar l’amplitud de l’esperit, la dimensió del nostre viatge. Capturem la imatge, una foto, per a no perdre allò que sabem meravellós en la brevetat, i per tant irrebatible, tot i que sigui un moment d’aparent banalitat, un temps tacat de sal.

» Seguir leyendo…

Marta Darder. Una casa mossegada pel mar.

ALFREDO JAARAlfredo Jaar. És difícil

Hi ha dues expressions que l’artista Alfredo Jaar repeteix quan presenta el seu treball en públic, o quan dialoga a l’entorn de tota itinerància creativa: és un privilegi, en memorar la possibilitat de dedicar-se a l’art, i és difícil quan planteja la responsabilitat vers els altres que implica tota acció estètica. Dues expressions breus, aparentment lacòniques, que denoten, no obstant, el registre moral i la talla intel·lectual d’aquest artista, així com la seva implicació crítica amb la pràctica visual, sempre errant i àrdua. » Seguir leyendo…

Alfredo Jaar. És difícil