Tagged: identitat

Al llarg de tres mesos i en vuit museus d’Andorra, s’ha desenvolupat i presentat un singular projecte cultural que reuneix creacions d’11 artistes que treballen en el territori andorrà: “Una altra mirada és possible. Recerca d’estereotips de gènere en l’espai museogràfic andorrà”. Un esdeveniment d’art que s’integra a la BienalMAV, Mujeres en las Artes Visuales, en el context espanyol. La grandesa de la iniciativa s’ha d’avaluar en la capacitat que ha demostrat per gestionar un projecte que posa en relació a creadors visuals, dispositius museogràfics, gestió cultural i públics. Una ocasió excepcional de trobada, intercanvi i experiències que han aportat noves dinàmiques de treball i nous coneixements a totes bandes. » Seguir leyendo…

Recerca d’estereotips de gènere en l’espai museogràfic andorrà (tutoría+catálogo)

Miratge i desig: retrats i paisatges de Catherine Opie

En la seva obra “autoretrat” (Cutting, 1993), Catherine Opie renuncia a mostrar el rostre com imatge identitària i ensenya la seva esquena nua on veiem un dibuix de grafisme infantil fet a cop de ganivet sobre la pell. Els traumatòlegs diuen que l’esquena és la part del cos que sustenta la pesantor existencial, en ella el traçat del dibuix, a carn viva, està pintat amb el color de sang que desprèn la ferida. » Seguir leyendo…

Miratge i desig: retrats i paisatges de catherine opie

La construcció simbólica de la dona

Ser dona en un món en procés de transformació. Per a moltes artistes, a partir dels anys setanta, ja no resulten vàlides les preocupacions de l’art associades amb la tradició de la modernitat —l’art preocupat per la innovació de les formes, per conservar la puresa de l’estil o aconseguir el sublim estètic—, sinó que prefereixen atendre aquelles qüestions relacionades amb el creuament de conceptes i valors que construeixen la cultura visual i la seva relació amb les institucions i els agents que hi participen; com també les formes de representació que genera el món visual, en especial la identitat sexual i la vida social. » Seguir leyendo…

els malalts de la casaMarta Darder. Els malalts de la casa

Les natives nord-americanes dels boscos de l’est, els primers en ser destruïts pels europeus, tenien el costum de teixir màscares amb fibres vegetals que portaven durant les seves cerimònies curatives, els rituals per la sanació dels malalts de la casa. Aquestes màscares no estaven destinades a ocultar el rostre de la portadora, sinó a afavorir la transformació de la dona en el seu propi esperit, un procés de reconeixement de la força interior. Aquestes cerimònies s’anomenaven de “fals rostre”, i les dones portadores cosien la màscara amb cordill fet de fulles de blat de moro.
La seva relació amb els cultius cél.lics i les feines de teixir, la seva experiència de la fertilitat, la seva identificació amb els rituals estacionals, els hi conferia una gran presència protectora dins la casa. Eren artistes i sanadores, la màscara era un element més de la vida domèstica. » Seguir leyendo…

Marta Darder. Els malalts de la casa

Marta Darder. Una casa mossegada pel mar

El viatge és, finalment, un arxiu personal d’imatges. D’ací i d’allà anem fent recopilació d’instants, parem amb l’artilugi fotogràfic sensacions i emocions a les que consignem una icona, com si fos el títol d’un poema: un text breu per a condensar l’amplitud de l’esperit, la dimensió del nostre viatge. Capturem la imatge, una foto, per a no perdre allò que sabem meravellós en la brevetat, i per tant irrebatible, tot i que sigui un moment d’aparent banalitat, un temps tacat de sal.

» Seguir leyendo…

Marta Darder. Una casa mossegada pel mar.

aliciaAlicia no sap el seu rostre

El relat d’Alícia al País de les Meravelles, el viatge a través del mirall imaginat per Lewis Carroll, és una orgia de contrasentits lògics. Tanmateix una lògica que ens permet prendre consciència del sensesentit del llenguatge[1] i també de la perversa instrumentalització per part de les estructures que sustenten el poder, que dicten les regles del joc. Es tracta d’una extraordinària proposició cultural, la gran paradoxa que identifica el nostre segle. Una problemàtica ja apel·lada a la filosofia del llenguatge de Wittgenstein i al desterrament semàntic de Kafka o Blanchot, com d’altra banda poetitzada a l’obra de les artistes surrealistes i  debatuda en el context de la crítica feminista. » Seguir leyendo…

Alicia no sap el seu rostre: Karin du Croo, Mapi Rivera, Ita Puig, Núria Alberch