Tagged: Ita Puig


Lenguaje esférico

En sus dibujos y obras no hay distancia entre el pasado y el futuro, no existe el arriba o el abajo, nada es una experiencia lineal ni cartesiana, todo coexiste en un mismo plano de experiencia fluídica y espiritual. Sin jerarquías, su lenguaje es esférico.

La médium y artista Josefa Tolrà (1880-1959) genera un nuevo círculo de mujeres visionarias en esta exposición que se presenta en el espacio de arte Dosmilvacas de Ponferrada y que forma parte del programa de la Bienal Miradas de Mujeres 2016. Las obras de 6 autoras contemporáneas comparten espacio junto a los extraordinarios dibujos de la médium Josefa Tolrà.

Todas ellas, mujeres sensitivas, nos invitan a retomar las sendas de la creatividad femenina como forma de experiencia y conocimiento. Un reto que ellas asumen para explorar lo desconocido del mundo interior, los orígenes, y tomar las riendas de su vida desde la experiencia del espíritu. » Seguir leyendo…

Lenguaje esférico: Josefa Tolrà, Loreto Blanco, Lidia Fané, Èlia Llach, Ita Puig, Reme Remedios, Bea Romarty (curadoría+texto sala)

El secret

El secret  és sempre una sospita, una il·lusió, un desig. És el suport de la literatura, el talismà del filòsof, el repte de la ciència i un antídot per a les veritats. El secret, a diferència del misteri, sempre és quelcom relacional, viu entre nosaltres i es guarda a sí mateix fugint dels grans rituals públics. El secret és mòbil i actiu, clandestí i insumís, però mai és silenci sinó paraula, gest, objecte d’intercanvi i comunicació.

El que més m’agrada del secret és la seva naturalesa de confident: el secret és inseparable de la existència de l’altre; el secret existeix perquè es pot compartir. El misteri, en canvi, no pot passar de mà en mà, de mirada a mirada, ja que no és tangible ni visual: és un “no res” guardat pels seus sacerdots, un nom que es remet a ell mateix. » Seguir leyendo…

Ita Puig. Emotion

Durant molt de temps la paraula emoció ha estat un concepte desvaloritzat. En una societat patriarcal, ha esdevingut un terme considerat femení, i, per tant, feble. Un concepte poc heroic front d’altres com idea. Però és una paraula clau per trencar amb la suposada neutralitat de l’espai de la convivència, del lloc de la representació i de la cultura.

L’emoció és una reacció afectiva, generalment intensa, provocada per un factor extern i que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible: perdem la parla afectats per l’emoció, tanquem els ulls, sospirem, allarguem les mans, notem com la pell s’altera… » Seguir leyendo…

Ita Puig. Emotion

aliciaAlicia no sap el seu rostre

El relat d’Alícia al País de les Meravelles, el viatge a través del mirall imaginat per Lewis Carroll, és una orgia de contrasentits lògics. Tanmateix una lògica que ens permet prendre consciència del sensesentit del llenguatge[1] i també de la perversa instrumentalització per part de les estructures que sustenten el poder, que dicten les regles del joc. Es tracta d’una extraordinària proposició cultural, la gran paradoxa que identifica el nostre segle. Una problemàtica ja apel·lada a la filosofia del llenguatge de Wittgenstein i al desterrament semàntic de Kafka o Blanchot, com d’altra banda poetitzada a l’obra de les artistes surrealistes i  debatuda en el context de la crítica feminista. » Seguir leyendo…

Alicia no sap el seu rostre: Karin du Croo, Mapi Rivera, Ita Puig, Núria Alberch