Tagged: marta darder

Marta Darder. Aigua a l’aigua.

L’aigua és una molècula simple de característiques extraordinàries. És la base de la vida al nostre planeta, és, de fet, l’origen i el símbol de la vida. Un element  sempre associat a la condició femenina i que ara dona títol a una suggerent exposició de dones artistes: Cossos d’aigua…
L’aigua és per a nosaltres quasi invisible i impalpable, un medi per la transmissió d’imatges i sensacions. Les petites molècules d’aigua poden conformar un vast celatge nebulós, l’aigua de vegades és plana i enmirallada, en altres ocasions és una matèria que apreciem en la seva energia transformadora. L’aigua sempre es mostra variable i imprevisible. » Seguir leyendo…

Marta Darder. Aigua a l’aigua.

els malalts de la casaMarta Darder. Els malalts de la casa

Les natives nord-americanes dels boscos de l’est, els primers en ser destruïts pels europeus, tenien el costum de teixir màscares amb fibres vegetals que portaven durant les seves cerimònies curatives, els rituals per la sanació dels malalts de la casa. Aquestes màscares no estaven destinades a ocultar el rostre de la portadora, sinó a afavorir la transformació de la dona en el seu propi esperit, un procés de reconeixement de la força interior. Aquestes cerimònies s’anomenaven de “fals rostre”, i les dones portadores cosien la màscara amb cordill fet de fulles de blat de moro.
La seva relació amb els cultius cél.lics i les feines de teixir, la seva experiència de la fertilitat, la seva identificació amb els rituals estacionals, els hi conferia una gran presència protectora dins la casa. Eren artistes i sanadores, la màscara era un element més de la vida domèstica. » Seguir leyendo…

Marta Darder. Els malalts de la casa

Marta Darder. Una casa mossegada pel mar

El viatge és, finalment, un arxiu personal d’imatges. D’ací i d’allà anem fent recopilació d’instants, parem amb l’artilugi fotogràfic sensacions i emocions a les que consignem una icona, com si fos el títol d’un poema: un text breu per a condensar l’amplitud de l’esperit, la dimensió del nostre viatge. Capturem la imatge, una foto, per a no perdre allò que sabem meravellós en la brevetat, i per tant irrebatible, tot i que sigui un moment d’aparent banalitat, un temps tacat de sal.

» Seguir leyendo…

Marta Darder. Una casa mossegada pel mar.