Tagged: PMC

El secret

El secret  és sempre una sospita, una il·lusió, un desig. És el suport de la literatura, el talismà del filòsof, el repte de la ciència i un antídot per a les veritats. El secret, a diferència del misteri, sempre és quelcom relacional, viu entre nosaltres i es guarda a sí mateix fugint dels grans rituals públics. El secret és mòbil i actiu, clandestí i insumís, però mai és silenci sinó paraula, gest, objecte d’intercanvi i comunicació.

El que més m’agrada del secret és la seva naturalesa de confident: el secret és inseparable de la existència de l’altre; el secret existeix perquè es pot compartir. El misteri, en canvi, no pot passar de mà en mà, de mirada a mirada, ja que no és tangible ni visual: és un “no res” guardat pels seus sacerdots, un nom que es remet a ell mateix. » Seguir leyendo…

Mireia Sallarés. El no-res blanc

‘He passat la major part de la meva vida dormint, l’altra esperant un miracle, meditant sobre l’innascible […] Quantes vegades he desitjat que la meva filla fos la meva mare, que el meu fill fos el meu pare. Sovint –sovint!

Ésser adulta, no ho aconsegueixo i no puc pas canviar: no puc canviar la meva espera, la follia, l’eterna demora de l’arribada del miracle. El prodigi que no sabré descriure, sí, el miracle al qual dedico aquestes pàgines. El meu miracle l’hauré de pagar. Per a que concedeixi d’aparèixer, per tenir aquesta gràcia, caldrà pagar un preu. Serà breu, com tot allò que pertany a l’ordre del meravellós.’ (Notes d’una anèmica, 1957-58, Unica Zürn) » Seguir leyendo…

Mireia Sallarés. El no-res blanc.