Devolver al relato de la vida su sentido

Mucho antes de estudiar Bellas Artes y decidir su itinerario en la creación visual, Loreto Blanco ya percibía el misterio de las energías que nos envuelven y generan la vida de la naturaleza. Ella forma parte de ese gran círculo de mujeres sensitivas, como las denomina la neuropsiquiatra Shafika Karagulla, capaces de captar vidas invisibles; las energías que fluyen y constituyen mundos abiertos a los que conectamos a través de un umbral psíquico.

Desde la casa y los paisajes de su infancia, aprendió a mirar hacia adentro y jugar con los colores y texturas de los mundos sutiles, aquellos que la guían desde lo cotidiano a lo imprevisible, lo insólito y lo místico, para devolver al relato de la vida su sentido. » Continue Reading…

Viola i l’ADLAN

Del 1932 al 1936, l’associació barcelonina Amics de l’Art Nou (ADLAN) organitzà diverses exposicions d’art i objectes populars, concursos, sessions cinematogràfiques, audicions musicals, conferències, lectures poètiques, espectacles de dansa, excursions, sopars, edicions i homenatges.

Les activitats es publicaven entre els socis a través de circulars, trucades telefòniques o targetes d’invitació. Notes que gestionava la secretària de la entitat, Adelita Lobo, qui portava l’ordre de les reunions de la junta, la programació d’activitats i correspondència. Ella és qui també recopilava i decorà amb primor l’àlbum de retalls de premsa amb notícies de l’associació. » Continue Reading…

Viola i l’ADLAN, projecte d’arxiu compartit (curadoría+catálogo)

Tacar un paisatge

Tacar un paisatge és un projecte de pintura mural creat específicament per l’espai de la Capella de Sant Roc. L’absis és la zona matriarcal de l’arquitectura religiosa i ara ens mostra amb traços, colors i estructures vegetals un paisatge inspirat en les vinyes i la llum de l’entorn de Valls. La natura exterior ha estat dibuixada al mur interior, un procés que la artista Helena Basagañas ha realitzat a portes obertes pensant en la gent d’aquesta comarca que té nom d’explotació agrícola: Alt Camp. » Continue Reading…

Pintura Mural Capella de Sant Roc, Valls. Helena Basagañas (curadoría+catálogo)

Les Bernardes, Salt

Josefa Tolrà y Julia Aguilar, médium y visionaria

Dos mujeres que nunca se cruzaron, dos vidas distintas pero cercanas en la experiencia del dolor y la energía del renacer: Josefa y Julia. Protagonistas de una extraordinaria historia de creación gráfica y literaria germinada en el automatismo mental y una capacidad visionaria más allá del pensamiento consciente.

Hasta hace poco eran dos personajes desconocidos, dos legados artísticos inéditos. Recientemente el azar las hace emerger de la sombra y resplandecen en el encuentro, como dos “seres de luz” gestadas por la “madre célula”. La primera expresión sobre las entidades luminosas se repite en los textos y dibujos de Josefa Tolrà (1880-1959), la segunda cita sobre el cosmos celular es el nexo filosófico de los escritos de Julia Aguilar (1899-1979). » Continue Reading…

Su arte no viene del arte: Josefa Tolrà (1880-1959) y Julia Aguilar (1899-1979). (curadoría+conferencia)

Pintura mural Capella de Sant Roc, Valls. Obra aprobada con fecha 13-12-72, escriptura mural de Txe Roimeser

El projecte utilitza la paret de l’absis de la Capella de Sant Roc de Valls per, mitjançant la seva reactivació com espai comunicatiu, posar en qüestió metodologies, codis i tècniques aplicades en l’ensenyament de l’escriptura durant els anys ‘70 en el Regne d’Espanya.

Es presenta com una acció que reprodueix l’execució dels exercicis de cal·ligrafia dels quaderns “Campanillas” directament sobre la paret, marcant-la d’aquesta manera amb frases i paraules que remeten a una ideologia colonialista i catòlica. Tanmateix, i fent incís en l’obligació imposada des de l’església d’escriure amb la mà dreta, la finalitat de l’acció i de l’exercici en si és aprendre a escriure amb la mà esquerra. Així doncs, per mitjà de l’apropiació i la usurpació dels codis utilitzats per adoctrinar a lxs alumnxs, arribar a adquirir una nova habilitat en un cos dretà, fent intrusisme a l’espai i utilitzant des de l’errorificació una tecnologia de normalització.

» Continue Reading…

Obra aprobada con fecha 13-12-72 para su utilización en Educación General Básica (curadoría+catálogo)

Body & Games

El projecte expositiu visualitza, a partir de diversos materials i autories, les constants més interessants de les produccions i els dispositius culturals del nostre temps: la recuperació de les complicitats entre l’art i el disseny, la producció estètica i la social.

Així mateix la voluntat de treballar des d’un punt de vista crític amb estratègies conceptuals i polítiques que prescindeixen de la tradició artística per a recórrer espais de topada amb la realitat: “un art sense aura”. » Continue Reading…

BODY & GAMES (curadoría+blog)

Pintura Mural Capella de Sant Roc, Valls. Cosmogonia (Pantocrator), pintura mural de Obra Social Son Goku

Cosmogonia (Pantocràtor) és un projecte de pintura mural pensat per a un espai d’ús originàriament religiós, la capella de Sant Roc, i que reprodueix l’estructura compositiva del magnífic Pantocràtor de Sant Climent de Taüll.

La configuració d’aquest gran mural del Romànic català, en aquesta nova representació substitueix la iconografia de culte per personatges i símbols del Súper Mario i altres icones de la cultura digital, canviant les franges al·legòriques de color per estructures gràfiques de videojocs.

Cosmogonia (Pantocrator), Obra Social Son Goku (curadoría+catálogo)

Autogestión. Un proyecto de Antonio Ortega

Nos seduce la hipótesis de una historia del arte sin objetos. Un relato donde riman los gestos y la desaparición material, la autodestrucción, la repetición obsesiva, la copia, el decrecimiento productivo, la liquidación del autor o la autogestión de recursos. Gestos que tensan el sentido del sistema del arte hasta su autoinmolación. Un escenario donde maquinar nuevos potenciales sobre la radicalidad política del arte, siguiendo la inscripción terrorista del “todo es arte” de Ben Vautier.

Como afirmó Isidoro Valcárcel Medina al ser reconocido con los honores del Premio Velázquez 2015, tras años de trabajo silenciado por las instituciones: “El arte siempre es conceptual, todo arte lo es”. A lo que Esther Ferrer, también galardonada por un premio que siempre llega tarde y despistado, añadiría una preciosa guinda: “Nunca he querido ser reconocida”. » Continue Reading…

Cada dia un collage: Imanol Buisan, la rutina creativa

La rutina pot ser una forma de potenciar la creativitat, una estratègia per empeltar el temps de la imaginació amb el cicle vital, amb el ritme del dia a dia. La creativitat acotada per pautes que es repeteixen sense necessitat de sotmetre el talent a la ansietat de la originalitat diària, serveix per a generar una imaginació que desplega el vol. La rutina forma part de l’hàbit de la creació, estableix el ritual que permet un cert automatisme per topar-se amb el desconegut.

El personatge de l’Autodidacta, de la Nàusea de Sartre, passava cada dia les mateixes hores a la biblioteca i llegia els llibres seguint un ordre alfabètic, sense discriminar altres estímuls lectors, tenia una pauta estricta per a la gestió del seu autoaprenentatge. » Continue Reading…

Cada dia un collage: Imanol Buisan, la rutina creativa (curadoría+catálogo)

Casa negra, Casa Blanca

Un Museu històric sempre és un arxiu. És a dir, un contenidor de documents ben ordenats i preservats que ens permeten generar narracions sobre el passat d’un personatge, una comunitat o territori a partir de dades tècniques i troballes materials o gràfiques. Qualsevol arxiu sempre funciona amb un estricte codi d’ordenació i classificació, determinat per una veu autoritzada o protocol institucional.

Malgrat aquesta severa metodologia de treball, la seva funció ha de servir per a posar en circulació nous relats sobre la memòria històrica sense perpetuar-la com una concepció de realitat única o veritat absoluta. » Continue Reading…

UNA LECTURA A L’INTERIOR DEL MUSEU: Casa negra, Casa blanca, Olga Olivera-Tabeni (catálogo)